Antonia Font i Mazoni tanquen el festival Pròxims

El festival Pròxims va celebrar ahir la darrera edició a Sant Feliu de Guíxols, dins la programació del festival Porta Ferrada. Després de passar per Barcelona i Begur, el festival es va acomiadar amb els concerts en català de Mazoni i Antònia Font, que van anar acompanyats d’Standstill en format acústic i Maika Makovski.

Foto: aragirona.cat

El Festival Pròxim s’ha erigit aquest estiu com un gran aparador dels músics del país. Amb tres dates en tres punts diferents de la geografia catalana, el festival s’ha consolidat dins l’àmplia oferta de festivals d’estiu de Catalunya. La primera cita del festival va ser el 19 de juliol al Poble Espanyol –on va néixer el Pròxims ara fa un any-, en un concert molt marcat per la protesta dels artistes contra la pujada de l’IVA. Litoral, Els Surfing Sirles, La Iaia, Maika Makovski, The New Raemon i Mishima van ser els encarregats d’obrir aquest cicle que unes setmanes més tard –el 4 d’agost- arribaria a Begur amb la presència deEstúpida Erikah, Joan Colomo i Manos de Topo.

Ahir, a Sant Feliu de Guíxols, el festival va posar punt i final. Després del concert en acústic d’Standstill, en què només va pujar a l’escenari el líder del grup, Enric Montefusco, va arribar Mazoni per presentar els temes del seu últim treball, Fins que la mort ens separi. El de la Bisbal va necessitar només tres cançons per fer ballar tot el públic que, a poc a poc, ja anava omplint la pista. Mazoni va saber combinar a la perfecció moments més tranquils amb d’altres totalment elèctrics i amb un toc psicodèlic en temes com “El cromosoma kamikaze”. Amb “una cançó escrita fa 4 anys però que sembla més vigent ara”, tal com va afirmar Jaume Pla, va arribar el punt culminant del concert. Tot el públic va saltar al crit de “Apocalipsi now” i no va deixar d’aplaudir quan va enllaçar amb “Eufòria”, corejada per tots els assistents. El concert el va tancar amb “La granja de la Paula” i “Ei, que surt el sol”, cançó que el públic va seguir cantant un cop els tècnics ja preparaven l’escenari perquè hi pugés Maika Makovski.

El gran moment de la nit, però, va arribar amb Antònia Font, caps de cartell del festival que van obrir el concert amb “Clint Eastwood”. La banda liderada per Pau Debon i Joan Miquel Oliver va fer saltar un públic que corejava totes i cadascuna de les lletres. Passant molt de puntetes pels primers àlbums, Antònia Font i A Rússia, els mallorquins van centrar el concert a tocar les cançons de Lamparetes, el seu darrer disc, combinades, principalment amb d’altres de Alegria i Taxi. Temes com “Armando rampas” o “Holidays” van fer vibrar el públic, que va esclatar amb “Alegria” i, sobretot, “Wa yeah”, cançó amb la qual el grup es va acomiadar per primera vegada, cosa que va fer que el públic seguís saltant i corejant-la fins que els mallorquins van tornar a ser damunt l’escenari. Després d’alguns bisos, “Calgary 88” cantada a ple pulmó per tothom, va tancar el concert i el Pròxims.