ZOO trenquen la llei del silenci amb el nou single "Omertà"

Panxo i els seus tornen a la càrrega amb “Omertà”, el segon single d’avançament del que serà a finals d’any el seu nou EP de 4 temes titulat ‘2K18’. Després de desafiar la llei de la gravetat amb la publicació del primer single “Robot” el passat 26 de febrer, els de Gandia no es fan petits davant la que està caient i amb “Omertà”, aquesta volta, desafien l’envit de la llei del silenci amb dos objectius clars: solidaritzar-se amb les víctimes de la repressió estatal en matèria de llibertat d’expressió i deixar clar que #NoCallarem.



Lluny de tòpics gastats, oportunismes i hashtags d’avantguarda, ZOO no atenen al “callats esteus més macos” doncs no entenen la seva activitat artística sense interpel·lar la realitat. Amb “Robot” van disparar una peça per primera vegada distòpica, de marcat caràcter pop i íntegrament en castellà amb la que ens cantaven un petit conte de ciència ficció amb un robot d’un Planeta Roig com a protagonista que en missió d’exploració ens aterra i davant el que troba decideix tocar el dos del planeta i abandonar la Humanitat a la seva sort. Tant si ens comptem entre l’alumnat avantatjat de Bradbury, Asimov i Bogdánov com si ho fem entre les que no van saber llegir entre les línies del “Robot”, sembla que darrerament la realitat s’obstina a superar la ficció, exponencialment i dia a dia en un deliri que sembla no tenir fi.



És així com ZOO vessa el tinter a “Omertà” i repassa les virtuts d’aquesta nostra democràcia vestida de dictadura (o era a l’inrevés?), Llei Mordassa, 1OCT, retallades, terrorisme d’estat, transició, centenars de milers de desapareguts i, és clar, la “unidad de destino en lo universal” també, incloses. No patiu per endavant doncs malgrat aquesta nota de premsa (que redacten a la discogràfica) i malgrat haver tornat al realisme com a ferramenta artística habitual després de la diversió distòpica de “Robot”, a “Omertà” no li manca ni un bri de la màgia a la qual ens tenen acostumats els de Gandia. Musicalment ZOO ens porten un beat fresc (aquesta vegada de reminiscències rap) al que s’hi sumen orgànicament riffs de guitarra i secció de vents amb el sabor tròpico-mediterrani del cantó valencià per passar comptes amb eixa España que s’encabota a fer com l’oli (“über alles” sempre, i per bandera). “Omertà” ens ofereix a més una tornada més enganxifosa que les “Vacaciones en Castellón” de Luís Aguilé amb la que la banda lliga, sense despentinar-se, episodis com la crema de llibres a la Bebelplatz de Berlin (i eixa llarga tradició pàtria en l’assumpte que va de la “Quema de Bib-Rambla” a la Granada del sXVI fins la Plaça de Manises un abril del 79) amb la censura i el codi d’honor per excel·lència de la Màfia (així, en majúscules, eixa “cosa tan nostra”): la llei del silenci.

L’oli, com darrerament España i com sempre ha fet la merda, s’obstina a flotar i quedar per sobre de tot. Arquímedes no va comprendre que el volum es per a la Llei de Flotabilitat només un principi necessari i que en la densitat radica precisament la condició de suficiència. ZOO demostren al seu torn amb el nou single “Omertà” que al principi de tota llei hi ha precisament la seva debilitat: #NoCallarem.

L'altaveu.cat utilitza cookies (galetes) per oferir-te una millor experiència. Clicant "Accepto", consenteixes l'ús de galetes al teu dispositiu tal i com descrivim a la nostra política de cookies.