18 juliol 2014
Torrent canta contra la censura




Enguany el despropòsit era aberrant: el consistori denegava el permís per a la celebració de les Festes Alternatives de Torrent (on s’encabeix el festival de cantautors) bo i al·legant una presumpta massificació d’actes. Per a la Coordinadora de les Festes Alternatives de Torrent, aquesta decisió, juntament amb l’absència d’una proposta d’emplaçaments alternatius, i fins i tot d’algunes declaracions a premsa dels representants de l’Ajuntament local faltant a la veritat dels tràmits, prova que la decisió és de caire “ideològic”.

No era en va, doncs, que el concert d’enguany, com ja ha passat en altres edicions precedents, s’iniciara amb la lectura d’un manifest de denúncia amplificat, aquest cop, de manera força il·lustrativa, entre la sintonia d’un No-Do que malauradament s’entesta a no desaparèixer de les nostres consciències. Amb dos mocadors palestins coronant els altaveus, tot un joc de colors i fustes en el vaivé de ventalls que combatien la calor i una plaça de Sant Roc de gom a gom (aquesta va ser una de les nits amb major aforament que es recorda de les darreres edicions), la música va prendre el protagonisme amb una decisió abrandada.
Per a molts era la primera vegada que escoltàvem la proposta del jove Quim Sanç. No hi ha dubte que aquest cantautor sap el que es fa: tècnica vocal polida, reivindicació nacional i social a dojo (en algun tram potser massa acostada al pamflet) i assortiment encertadíssim de gèneres i pals (havaneres, jotes, rumbes…). Les cançons amb què va bastir la seua actuació d’ahir esdevenen, fet i fet, unes credencials majúscules que ens obliguen a no perdre’l de vista.
La nit s’arrodonia, i de quina manera! Sumeu saviesa popular, execució portentosa, sonoritat ancestral, riquesa de matisos. El resultat dóna tàndem, el format per Pep Gimeno “Botifarra” i Miquel Gil. L’espectacle conjunt entre aquests dos animals de la cançó es converteix en una lliçó de tradició i memòria col·lectiva. Raps embarbussats i cants esquinçats, castanyoles encomanadisses i guitarres fregadisses s’entrellaçaven en l’avançada nit de Torrent i posaven la cirereta a un festival que la censura no ha pogut. Sembla que com més s’encaboten alguns a tapar boques, millor es construeix la resposta.