Tinc Ladilles posa a l’abast de tots la seua discografia

Dimas Llinares, cantant de Tinc Ladilles. / I. FloresTinc Ladilles va ser una banda de rock procedent de Xixona. Van estar en actiu al voltant d’una dècada, entre finals dels ’90 i el 2007. Fa unes setmanes van inaugurar nova pàgina en Facebook per tal de recuperar material, tant cançons com fotografies, i poder oferir-les a tot el  món i tots coneguerem la seua història. Ara han posat a disposició de tothom la seua discografia completa. Al final de l’article pots escoltar ‘Puzzle Ancestral’, el seu últim disc.

La història de Tinc Ladilles és la d’una banda de rock que cantava en valencià en una època en la que encara no era gens comú. Obrint Pas començava a despuntar amb les primeres maquetes, però encara no s’havia produït el posterior boom que va siginficar el principi de la normalització de la música en valencià. A més a més, aquesta banda venia des de Xixona, quan molts pensaven que a les comarques més meridionals la llengua autòctona estava condemnada a desaparèixer. La influència de la ciutat d’Alacant i el focus migratori murcià xocaven amb la idea de descobrir una banda com Tinc Ladilles.

potadaatolladerTinc Ladilles estava format per Dimas Llinares a la veu i la guitarra, Robert Gómez a les guitarres i els teclats, Òscar Galiana al baix i  Marcos Bernabeu a la bateria. Els quatre membres es van autobatejar cadascú amb quatre sobrenoms absurdes: Llir entre Ladilles, Latin Lover’s Ladilla, Faloladilla i Patxi-Marc-l’Antonio Ladilla. Aquest sentit de l’humor era part essencial de la banda, i impregnava les seues lletres. El 1998 publicaven la seua primera referència, una maqueta titolada ‘Atrapats en l’Atollader’, amb 11 tracks de rock garage ramonià, amb tocs heavy i hard-rock. Destaca la riquesa musical de les cançons, amb ‘Nit de Koncert’ i ‘Sorpresa-Plisplay’ com als temes més recordats.

porqueEl 2000 llancen el disc ‘A Ningú Que li Passe’, amb una producció força millorada, més guitarrera i amb melodies properes al heavy. Tot i això, introdueixen en algunes cançons nous estils com l’ska a ‘Oh! Xixona!’, i experimenten més amb les sonoritats dels sintetitzadors, els efectes a les guitarres, i amb alguna descàrrega punk. ‘A Ningú Que Li Passe’ va ser el pas endavant lògic en una banda com Tinc Ladilles, provant noves sonoritats, però també buscant el seu so propi.

tincaltea10I el 2002 arribava l’obra mestra de la banda, ‘Puzzle Ancestral’, un disc que ens deixa gaudir de tot el que Tinc Ladilles ens vol transmetre amb la seua música. Una producció que torna a deixar obsolet l’anterior disc i noves temàtiques a les lletres, que deixen ara lloc també a temes més seriosos. ‘Quan et sent a prop’ és una cançó que podria definir ben bé el disc, perquè ho té tot. Rock, i també elements pop i reggae, una lletra molt treballada i una música progressiva que transporta la història fins les nostres orelles.També conté vertaders himens com ‘Vencerem’ i ‘Puzzle Ancestral’. Amb aquest disc Tinc Ladilles semblaven trobar el seu so, aconseguint sonoritats mai escoltades en valencià, cançons redones, coretjables i amb cos. És un treball d’escolta obligada per tot aquell que es precie de conèixer la música valenciana.

Es van dedicar a realitzar concerts, i compaginar la banda amb la vida laboral i acadèmica dels membres. Poc més tard, després de deixar enregistrat el single ‘M’Estime Més’ (2007) dissolien la banda i desapareixien per a sempre, deixant tres treballs més que interessants a la discoteca dels valencians, i una influència silenciosa en moltes bandes coetànies i aparegudes a partir d’aleshores. Podeu seguir la seua pàgina de Facebook, on trobareu tot el material que han recuperat com fotos, cançons, portades d’àlbums, etc.

images

L'altaveu.cat utilitza cookies (galetes) per oferir-te una millor experiència. Clicant "Accepto", consenteixes l'ús de galetes al teu dispositiu tal i com descrivim a la nostra política de cookies.