Stranger Things, l’homenatge complet als 80’s en una sèrie

Sí, reconeix que en vore Stranger Things has desitjat viure o tornar als 80. Total, de què ens serveixen els smartphones i internet si en lloc tenim uns walky talkies com atovons de grans i bon vinil de rock huitanter? Perquè reconeix-ho. La cançó ‘Should I stay or sould I go’ de The Clash no te l’has pogut traure del cap. I sí, t’encantaria arribar un dia a casa i trobar que l’aparell de música s’engegara sol i sonara la cançó.

La sèrie de ciència ficció i terror és original de Netflix i és una creació dels germans Matt i Ross Duffer (Duffer Brothers). Alguns dels usuaris asseugren que veure-la és com gaudir d’una pel·lícula d’Steven Spielberg, llegir un llibre d’Stephen King o escoltar la música de John Carpenter. La trama es desenvolupa al voltant de la desaparició d’un nen, Will (Noah Schnapp) a un xicotet poble americà, als anys 80. Mentre el xèrif local, la mare i el germà del desaparegut tracten de fer-se amb ell, els amics de Will topen amb una xiqueta fugitiva amb poders sobrenaturals, Onze (Millie Bobby Brown), qui els ajuda també en la recerca.

Stranger Things deixa entreveure els possibles vincles entre la desaparició de Will i la situació d’Onze. A partir d’ahí, es descobreixen una sèrie de fets sobrenaturals i es veu una autèntica lluita entre els qui asseguren que Will viu, familiars, i els qui els interessa que el creguen mort. Si hi ha cap cosa en què la crítica haja coincidit és que Stranger Things és un autèntic homenatge als anys 80. I no només per l’ambientació i la banda sonora, sinó perquè l’homenatge s’estén al cinema de l’època, amb escenes que fan referència directa a films com E.T l’extraterrestre (1982), The Goonies (1985) o Allien (1979).

1.- Els sintetitzadors. Sííí, eeeeixos sintetitzadors! 
					</div>
				</div>
			</div>
		</div>
    </div>
    <div class=

Més notícies