Skatuttipresto debuta amb una ‘Sintonia Col·lectiva’

Segona setmana de juny, diumenge de vesprada. Sobre la taula: apunts, la tapa desorientada d’algun boli Bic i els dos glopets restants d‘un tallat del temps. De fons alguna cançó que ja tinc massa sentida. En aquestes setmanes d’exàmens, escolte més música que mai i de manera molt random, d’un estil a un altre. És per això que sempre tracte de buscar música nova o aprofitar per recuperar algun disc extraviat. Recorde, enmig del tedi de la gramàtica anglesa, a Skatuttipresto, grup que ja coneixia i disc que havia deixat passar un poc desapercebut… Moment perfecte per donar al play!

El grup de Godella (l’Horta Nord) va traure el seu primer LP el març passat, Sintonia Col·lectiva, un disc que consta d’onze temes a ritme d’ska i rock que sembla mostrar un estil més definit i un treball més seriós, produït i mesclat per Adri Faus (La Raíz) i gravat a Illogical Studios i McArzur Estudios.

Per aquells que vivim en els barris de la perifèria, rodejats d’horta (o del que queda d’ella), la música de Skatuttipresto resulta familiar. L’ambient d’un concert de festes amb la plaça plena, tots coneguts, els amics a primera fila, la caseta a preus populars… A l’escenari, algun grup que comença, cançons amb ritmes ràpids i melodies pegadisses. Demanes una altra birra i la nit se t’escapa allargant la xarreta mentre els músics arrepleguen. Finalment els compres la maqueta, perquè no, i també la samarreta, i promets que tornaran l’any que ve… O almenys, així passa al meu.

En altres paraules, Skatuttipresto és una banda que beu directament de referents de gran recorregut com La Raíz i d’altres més recents com Vadebo. És una agrupació nombrosa amb bona base de vents, teclats, vàries veus, i líriques de temàtica social com “La jungla” o “Sense veure l’horitzó”. Compten a més a més amb la col·laboració dels seus veïns Atupa i Atzembla a “Personatges” i “Allò que un dia vam ser” respectivament. En la primera, com sempre el caràcter descarat d’Adrià i Robert dóna al tema l’oportunitat de convertir-se en hit, mentre que la segona es manté en la línia d’Atzembla – arrels, terra, muntanyes i molta guitarra, això sí, sense dolçaina -. Tanmateix, i per dur un poc la contrària, he de confessar que “Busco la lógica” però sobretot “Pautas” em tenen viciada. Potser per ser les més diferents i menys explícites, potser per la veu trencada de Pepo Llopis quan canta “vivo la vida alimentao por estribillos”. Tampoc m’oblide de “Raptaptuie” on sorprèn la veu de Marta Blasco i la percussió llatina de Carlos Esteban “Pita”.

Us deixe amb el videoclip del seu primer single “El nostre ritme”, encara que tindreu oportunitat de veure’ls en directe aquest 23 de juny, nit de Sant Joan, a la platja de Gandia, junt a King Kong Boy i La Ranamanca. Per més info podeu seguir-los a Facebook i podeu descarregar el disc debades al seu Bandcamp.