Quan Nirvana venia a València

Nirvana Llums, guitarres i Nirvana! Estem en la València de 1992. El 2 de juliol d’eixe any, el grup grunge dels Estats Units féu parada a la Plaça de Bous de València. Suficient perquè aquesta data quedara marcada al calendari de molts valencians i valencianes. Els cartells de paper cobrien la capital i la seua metròpoli per anunciar tan esperat concert. Ni Twitter, ni Ticketmaster, ni Facebook, ni Instagram estaven a les vides de la gent per fer arribar la notícia i les entrades.

Nirvana actuava per primera volta a l’Estat espanyol i l’escollida fou la capital valenciana. Krist Novoselic, Dave Grohl i Kurt Cobain estaven amb els peus a sobre d’un escenari, en terres valencianes. I sí. ‘Come as you are‘, ‘In bloom’ o ‘Smels like teen spirit‘ sonaren en aquella plaça rodona. Només calia un ticket rectangular blau per accedir a l’espectacle sonor.

Milers de goles les cantaren junt amb la veu esquinçada de Kurt Cobain, sense ni tan sols imaginar-se que dos anys després es suïcidaria. No hi havia dubte que Nevermind (1991) fou un èxit comercial. La contracultura grunge feia de contrapés, valga la redundància, d’altres ritmes associats a València: la Ruta del Bakalao.



El món encara era analògic. La vida es veia i es gravava en VHS i els smartphones eren més aviat una cosa de Regreso al futuro que de la nostra quotidianitat. Llavors el grunge es col·lava a les llistes d’èxits musicals gràcies al grup liderat per Kurt Cobain. La Generació X, aquells joves dels ’90, sorgia paral·lelament amb el grunge. La melangia, la despreocupació per la imatge i la contracultura de la corrent cultural entraven al panorama musical mainstream.

Pel que fa al context polític, els socialistes encara eren forts al poder autonòmic, amb Joan Lerma al capdavant. L’any anterior, a la capital valenciana, un pacte, el del “Pollastre”, havia permés al PP de la desapareguda Rita Barberà fer-se amb l’alcadia. No obstant, gràcies als escons dels blavers d’Unió Valenciana. La violència feixista i el conflicte de la Batalla de València demostraven que els vestigis de les transició encara romanien. Els continus casos d’agressions i l’assassinat al militant maulet, Guillem Agulló, l’abril del 1994 ho demostraria.

Hui dia l’herència del grunge es veu pels carrers. Els i les joves recorden els anys ’90 a través dels estilismes i unes quantes samarretes de Nirvana. Les possibles semblances entre els anys ’90 i l’actualitat afirmen que les tendències socials i econòmiques en el país, així com la moda, són cícliques. El softgrunge ha arribat per reinventar la subcultura, la qual el grup de Cobain representava.

L'altaveu.cat utilitza cookies (galetes) per oferir-te una millor experiència. Clicant "Accepto", consenteixes l'ús de galetes al teu dispositiu tal i com descrivim a la nostra política de cookies.