Primavera musical (part 1) – crònica

A hores d’ara ja sabreu que sóc una romàntica, que visc les coses d’una manera molt passional. Supose que tinc les venes a flor de pell, com diu la cançó de Carrers. Des de que estic a la Tres deu també visc d’aquesta manera la música, he après a apreciar-la més, s’ha convertit en una cosa molt especial per a mi. He descobert nous grups, nous estils, i cançons que ja formaran part d’una banda sonora personal.

Sobretot, estic redescobrint els concerts. M’agrada escoltar els grups en directe, m’encanta que em sorprenguem amb una col•laboració o una versió d’un tema conegut. Tal vegada és per això que que em faig tan groupie. Estes pasqües he aprofitat les vacances per anar a tots els concerts que he pogut, i encara m’han faltat molts! És un plaer poder tindre tanta oferta musical ara que ve la caloreta i que dóna gust estar al carrer.

Comence les vacances perdent-me una cita important, el concert de presentació de “Neologismes” de Frida. Però em diuen que va ser un èxit, felicitats! La primera parada d’aquestes Pasqües musicals, va ser al Festival Diània. Per desgràcia, només vaig poder estar la nit del Dissabte. Els concerts a Ontinyent sempre són especials, pel paisatge, per la gent, per l’herbero… Els joves dels Meruts organitzen que dona enveja, i el bon rollo sempre sura en l’ambient. Va ser una nit molt especial amb La Raíz, Smoking Soul’s, KOP, Tashkenti… Però els triomfadors de la nit van ser sense dubte Auxili. Jugant a casa i a hora punta, tot el poble va tirar cap a l’escenari en sentir els primers acords de Dolç Atac. El nou directe em va sorprendre molt, i el públic va corejar totes les cançons. Èxit rotund.

 

Entre concert i concert, i xarrant amb amics i amics de…, em parlen d’un grup local que he d’escoltar, Pink Paraband, m’ho apunte per buscar-lo en tornar a València. També estan per allà els Atupa, i de casualitat parle en Robert. Intente traure-li alguna pista sobre el videoclip que estan preparant amb Graphic Records, però em diu que és una sorpresa però que de segur que m’agradarà. I no s’equivocava! Encara no heu vist Poble?

 

La següent parada la faig a la Fira del Llibre. València està especialment bonica en aquesta època de l’any i el jardí de Vivers és l’escenari perfecte per a que les lletres, i ara també la música, isquen a prendre el sol. Mai Mai actuava a l’aire lliure, a mitjan vesprada, debades; i només per anar ja et regalaven una cervesa! Encara no sé per què no estàveu allà. Els conillets rosa més rockers ompliren de color la fira. Hi havia un grup de xiquets de no més de 5 anys donant-ho tot en primera fila i el públic adult escoltava curiós marcant el ritme amb els peus, i és que el directe de Mai Mai paga la pena. Versionen Al Mar de Manel, jo em vinc amunt amb Senyora i subidón general amb Filibusters. Si ara sí que no voleu perdre’s el pròxim concert, el 9 de Maig a Sueca!



A l’endemà torne a la Fira, busque a Novembre Elèctric. Sembla que només hi està el Novembre ja que Yerai té una carpa per a ell a soles i la seua guitarra, encara que no pareix gens nerviós. Com ell mateix diu, està molt seriós quan canta però entre cançó i cançó treu un somriure i ens conta un poquet sobre ell i les seues cançons. Amb la música d’Intacte és inevitable inclinar el cap embadalida, sentit les seues històries que d’una manera o altra ens reviuen alguna anècdota personal.

Yerai també s’atreveix amb versions de Llach, de Dylan i ens sorprèn musicant un dels poemes del nostre poeta oficial Hèctor Serra, qui finalment ix a fer companyia al seu amic, mostrant-nos un tastet de “Trèmolo Elèctric”.



El divendres no acaba encara, i torne al barri per acudir al segon concert del Cicle VAM! a La Rambleta, que toca Feliu Ventura. Malgrat tindre la veu fotuda, el concert s’allarga quasi a les dos hores, fent un homenatge als referents del cantant durant els 20 anys de carrera. Em quede amb les cançons més animades: Finalment o Alacant per Interior.

Dissabte, hi havia altre gran esdeveniment a La Rambleta, la festa de Radio 3 amb La Habitación Roja, Polock, Arthur Caravan… per desgràcia, molta gent es va quedar sense poder entrar, com jo, així que molt no puc contar. Tanmateix, ací teniu la gravació.

Em queden coses per contar, però les deixe per al pròxim article, que faig tard a un altre concert…