Podem tindre un ‘APM?’ valencià? D’Emilio José al Pocholo de l’Albufera

L’APM? (Alguna pregunta més?) ens porta des del 2004 les millors pífies de la televisió estatal. Un zàpping d’humor creat a per dos periodistes catalans de renom, Antoni Bassas i Xavier Bosch, i emès des dels inicis a TV3, la televisió pública de Catalunya. En pocs minuts, l’APM? aconsegueix concentrar l’humor dels momentassos de la TV nacional junt amb els afegitons (coletillas), els vídeos virals o els doblatges paròdia. Però i un APM? valencià, és factible? Per possibilitats, n’hi ha. Però cal dedicar-hi hores per fer visionats, seguiment i minutatges de les TV’s nacionals i posar-hi temps per a editar i produir un format setmanal de zàpping com este. Dit això, caldria una empresa audiovisual que produira el programa, una televisió -pública o privada- que ho finançara, emetera i un públic que ho seguira.

I la matèria primera? I els vídeos i frases virals, els afegitons, els doblatges paròdia, els famosos que comenten els talls de vídeo, els momentassos televisius de la setmana, els sputnik (videoclips doblats amb altres cançons)? On són? De moment en tenim fitxats uns quants que serivirien per a un o dos programes. Agafeu-vos, que ve corva.

Les televisions locals són una font testimonial indubtable d’allò que es cou en els pobles i ciutats valencianes. El famós reporter dels virals de Comarcal Televisió és especialista en traure el millor de la gent a les seues entrevistes. Emilio José (pa’ls amics) i Emilio José Martí Gómez (de llarg) és l’exemple dels exemples. Fins i tot han fet un remix bakaler i el mateix historiador Vicent Baydal ja va recopilar al seu blog les reaccions en xarxa sobre Emilio José, a qui arribà a qualificar d’ “heroi nacional”.

El “Jo volia mullar!” d’Emilio José Martí Gómez

I si algú/na ens pot explicar millor que Carlos Arguiñano com es fa una paella, eixa és Tere, la mestra paellera que més “Bona nit” pot dir per minut. Vos imagineu un programa de cuina presentat per Tere?



Un dels afegitons més coneguts és el de Vicent, “faller de Sant Jordi des de sempre”. Vaja, que des del Big Bang que en Vicent ja plantava falles. El seu “Està tot molt mal” emfatitzat s’ha colat fins i tot en un tema d’Orxata Sound System (‘Modus Operandi’) . Ningú guanya els valencians en catastrofisme i exageració. Què se t’apaga el puro, que caus un bac o que plou en torrent després de mesos sense precipitacions? Llavors és que “està tot molt mal”. Què hi ha més atur o ha pedregat i la collita no ha eixit bé? Llavors “molt mal està tot”.



Les i els vells valencians saben cuidar-se molt bé i els “sopars de germanor” són el millor moment per oferir les tortaes, dolços i pastissos als quals s’han dedicat a fer tota la vesprada. Si a això li afegixes una càmera i un micro, el resultat pot ser curiós.

Elvira i el whisky

De situacions com estes s’han obtingut frases mítiques com les d’Elvira, especialista en tortaes d’annous, armela (ametlla) i hojaldre (pasta de full). Per a ella és imprescindible que “el dolcet” siga “pa’l café!” o que no falte”whisky, a que santo!” perquè, com diu la seua amiga, “que la vida son dos dias”. Si és que Elvira és l’alegria de Montesa! Fins i tot a la xarxa ja hi ha un face off fet cançó entre Elvira i Emilio José.

Matemàtiques amb Asunción

“Si som més, pues més i si som menos, pues menos“. Ningú pot dir que els valencians i valencianes no tenim sentit comú. Per pura lògica si hi ha més gent, seran més però Asunción ens recorda que per a repartir racions de paella en plats cal tenir en compte si som més o menys. I per a acabar d’adobar-ho tot, només cal dir l’afegitó “però de categoria!“.

Els iaios i la festa “a base de be!”

Els vells i iaios valencians, criats entre tecnologia analògica i poc acostumats a micros i pantalles, et poden contar la seua vida quan els ofereixes minuts televisius. Dóna’ls atenció mediàtica, que et contaran per què no poden mejar bé encara que els hi preguntes per la festa. Això ho aconseguí enregistrar el reporter de reporters de les TV locals: el periodista de Comarcal Televisió culpable de moments com els d’Elvira, Tere o Emilio José.

D’esta entranyable entrevista d’un minut a tres senzills iaios, ha tret més expressions valencianes que a un glossari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El “està tot de superior“, el “a base de be tot!” amb una “b” ben marcada, el “claro que bebemos, de categoria! Una copita detrás de otra!” o de sobte un “a mi les figues seques i la mistela!” demostren que als iaios i iaies valencianes els agrada molt la festa, amb o sense mistela



El capità moro i la fallera ‘acatarrà’

A qui no li ha passat que en festes del poble o falles ha perdut la dignitat o la veu? És el que li passà a un capità moro i a una fallera. Al poble d’Albaida, el capità moro o es posà molt nerviós pel focus de la càmera o anava passadet. Pot ser l’emoció no el permetia parlar amb claredat, però ens ha deixat uns quants afegitons ben graciosos: el malament pronunciat “po en molta il·lusió i moltea saatisfaxió” o el “i mol arropida, i mol… mol..”. Qui millor que el capità moro per promocionar la festa local. Aiii l’emoció de la festa… que et deixa sense paraules!



Allò que diu Josep Nadal a “Senyor pirotècnic” s’acompleix en este vídeo. Les “femelles falleres parlant castellà” de La Gossa Sorda està captat en vídeo. Dues falleres, l’una que no parla valencià i quasi es crema pel foc de la cremà i l’altra que, tot i parlar la llengua, s’ha quedat acatarrà. Ho ha donat tot durant la setmana fallera i ara no pot dir res “perquè ha disfrutat molt de les Falles”.



Ausiàs March s’ha reencarnat en el segle XXI

Ni Góngora ni Estellés ni Ausiàs March. Este xiquet és per a les rimes com l’Ausiàs March per als decasíl·labs. Amb “me menege, me menege, me menege i me’n vaig al metge”, este estudiant de primària ha creat el vers més enganxifós de la llengua valenciana.



Vicente de Pego, no calen presentacions

Som fans de la desimboltura de Vicente de Pego. Este xiquet de la Marina Alta ha passat una mica desapercebut a la xarxa, però els més de 20 minuts d’entrevista han donat per a més d’un afegitó. El seu curiós riure, les respostes a Ximo Rovira o el seu accent tan característic de la comarca són d’allò més entranyables. És una meravella escoltar com un xiquet tan xicotet pronuncia “Valèncio CF”, “programo”, “parauloto” o definex Babalà com “un que està blanc i tot i té l’ull que està negre i tot”.



L’auela a qui no li importen els diners

Quina contundència. Una iaia indignada a qui no li agradà gens la decisió de Fabra de tancar RTVV: “Jo ni leches ni loteria ni na. La loteria si m’ix bé… però jo necessite més encara Canal 9”. Sembla mentida que amb tanta corrupció al País Valencià, una persona humil no vulga diners, sinó televisió autonòmica. Això és el que respongué una iaia valenciana a una reportera de TVE el novembre de 2013, quan li preguntava sobre la sort de guanyar diners amb la loteria.

Toni de l’Hostal i el ‘Abaetxo’

Una entrevista surrealista, però graciosa. A la pregunta del periodista Frederic Ferri “si vols dir alguna cosa, ara és la teua ocasió”, només l’autor de ‘Mamelles i culs’ podria respondre això: “abaetxo”. Vegen també quina cançó li dedica Toni de l’Hostal a Rita Barberà.

Eugeni a ‘A ningú que li passe’

L’especial A ningú que li passe sobre la manifestació contra el tancament d’RTVV, de Zurdos TV i presentat per Eugeni Alemany, ens ha regalat molts momentassos i afegitons. Eixe 9 de novembre fou una concentració massiva de valencians de diferents ideologies. Amb esta diversitat, l’especial de 10 minuts ha donat per a moltes frases i hem recopilat tres d’elles:

“Que volem l’Alqueria. La volem, la necessitem!”



“Sempre s’arrimarà el ascua a la sardina que interessa”

“Perquè és algo de la terra”

Dóna igual què et pregunten quan et diuen “Per què…”, a partir d’ara sempre s’ha de contestar: “perquè és de la terra”.

El Festivern també és “algo de la Terra”. Cada cap d’any milers de festiverners i festiverneres de dins i fóra del País acampen a Tavernes de la Valldigna per gaudir dels millors concerts. Una alternativa a les discoteques i sopars de gala, on els tacons i vestits es canvien per una bona gorra i sabates còmodes. Tots els anys els companys de Pomelo Televisió treballen coordinats per enregistrar els concerts i captar la festa dels i les joves a l’acampada i a l’envelat. Si juntes festa, música i alcohol, de la barreja et poden eixir paraules com “brutalitat” o les millors receptes per a un putxero. En el reportatge del Festivern 13/14 trobem perles com estes:

El putxero típic de la Font



Ja posats a llevar els accents diacrítics del català, per què no afegir paraules noves? Com per exemple “brutalitat”. Proposem a l’IEC i a l’AVL que s’afegisca esta nova paraula al diccionari.

“Açò és una brutalitat



El ‘pim pam toma lacasitos’ valencià



Encara que el Festivern siga per a joves, els majors de Tavernes de la Valldigna tampoc es lliuren de les càmeres de Pomelo Televisió en el cap d’any 15/16. Per això, este grup de dones, en vore tots els festiverners i festiverneres, han desitjat tornar a ser joves. En ser entrevistades ens delecten amb frases com “sapiau divertir-vos, però en coneixement” o “juventud preciosa“. Ni “juventud divino tesoro” ni leches, ni loteria, ni na’, a partir d’ara direm “juventud preciosa”.

“Juventud preciosa”



La crònca política també ens ha regalat moments i frases virals. Amb la fauna valenciana, tenim personatges per a donar i vendre. En un dels dies en què Cotino havia de declarar als jutjats per Gürtel, va tenir un lapsus davant de la premsa. Fou un així o el subconscient el traicionà? De segur que no és el primer. Ja quan expulsà Mònica Oltra de les Corts també en va tenir un: “le abandono que deje la sala”. Sens dubte una anècdota més per a l’hemeroteca valenciana.

Cotino es confessa “Puedo haber metido la mano”

Alibabà i els “40 mil lladres!”

En ple judici a Blasco pel Cas Cooperació, un ciutadà s’apropà en plena roda de premsa a l’ex conseller. Mentre Blasco declarava davant el periodistes, este home amb boina tingué el coratge de respondre per ell. Què féu Blasco? Fugina. Quan Blasco diu: “Sabe que en esta comunidad hay…” el ciutadà idignat respon amb un oportú: “40 mil lladres!”. Entre tanta feina, judicis i casos per cobrir, els periodistes, entre ells i elles es pot vore el conegut Juan Nieto Ivars, van tenir una mica de riure.

El ionqui dels diners

Tampoc li calen presentacions. El reinventat Marcos Benavent, de ionqui dels diners a hippie naturalista. Sempre que ha d’anar als jutjats és una de les declaracions més buscades pels periodistes. Tots els mitjans estan atentes a la sinceritat de Benavent. Ferran Torrent no es pot queixar de les idees que li donen alguns personatges valencians. A este pas, l’escriptor de Sedaví farà una altra saga només inspirada en Benavent. Què Toni Butxana?! Marcos Benavent! Això sí, a este pas la competència de Torrent serà la J.K Rowling, perquè per esbrinar-ho tot i saber com han fet desaparèixer tants diners, això quasi que és cosa de màgia.

“Ahora va a salir mierda a punta pala”



I no podia faltar un remix musical tret d’un viral. El DJ Lagarto s’ha encarregat de posar ritme a les paraules de Benavent en la cançó ‘Yonki del dinero‘. Ja posats a mencionar el DJ Lagarto, l’autor del remix més famós d’ “El caloret” ens ha recordat que l’alcaldessa també té uns quants vídeos virals. Ningú pot negar que Rita Barberà té esperit faller.



Ja estem en falles!!

És ben sabut que Rita Barberà va traure un 10 en l’expressió oral del mitjà de valencià. Lo del caloret en la Crida de les Falles 2015 fou una broma. La intervenció de Rita i el seu caloret (la caloreta en valencià correcte) fou, sense dubte, el viral de l’any.



El Pocholo de l’Albufera

Callejeros Viajeros ha estat un programa de Cuatro, de d’on han testimoniat la vida als carrers de l’Estat espanyol. Un dels capítols del programa fou l’Albufera. És recomanable vore el programa sencer per corrovorar que l’Albufera és un microcosmos plantat enmig de València. De personatges curiosos hem trobat a cabassaes. Un d’ell és el Pocholo de l’Albufera, qui s’ha quedat encara als anys ’90 i a la Ruta del Bakalao.

El Pocholo de l’Albufera és capaç de recrear la música de Chimo Bayo i mostrar-te sa casa i els seus animals (morts o vius). A Pocholo també li traiciona la llengua perquè en lloc de dir “garrapata” (caparra en valencià) es confón i diu “alcaparra” (tàpera en valencià). Vaja, que si ara el teu gos o gosa té una “tàpera” xuclant la sang, no t’amoines. De nou, hem trobat a la xarxa un remix musical de les frases d’el Pocholo de l’Albufera.



Els ‘sputnik’ de Kalebarraka

Els de Kalebarraka són especialistes en fer riure amb els memes i muntatges de vídeo. Són un dels comptes de Facebook i Twitter més seguits de la l’esfera valenciana. Darrerament han editat diversos videoclips trets de grups valencians sobreposant-hi una altra cançó: el que es coneix a l’APM com sputnik. Ací en deixem tres que podrien eixir perfectament en una remesa de zàpping valencià:

Tardor ft Auryn – Ontàrio



Smoking Souls, Feliu Ventura i Estopa

Els virals paròdia de Korah

Si alguna cosa fan els virals doblats d’El Canal de korah és riure. Al canal d’este youtuber i actor de doblatge valencià, Carles Caparrós, es pot trobar una llista de reproducció de virals amb un guió i doblatge molt professionals. Vos imagineu Carles Caparrós fent els doblatges de l’APM valencià? Ens encantaria.



Està molt bé tindre un programa d’èxit com a referència, però sobretot, caldria fer ús de la originalitat i la innovació en un format ja emprat en l’oferta televisiva nacional (Homo Zappingi, Top Trending Tele, Vamos que nos vamos). Teniu ja pensat algun nom per al programa? Vinga va, que la televisió és cultura!