20 setembre 2014
Plegar i tornar, a proposit d’Orxata

Salvant molt, moltíssim, les distàncies, mirem-nos nosaltres mateixos com hem reaccionat estos darrers temps al veure uns quants grups que apreciem decidien parar. Obrint Pas plegaven indeterminadament després d’haver voltat tots els pobles del país i part de l’estranger. Més o menys al mateix temps Antònia Font s’ho deixaven també per sempre més i el pop en català semblava que es quedaria orfe. I ara fa poc Orxata diuen que paren per fer altres coses, uns altres que no han parat de voltar este estiu. I em deixo Odi, Mugroman, 121db i Rapsodes. A cadascú d’estos grups els hem plorat públicament per la seua decisió, algú fins i tot haurà forçat llàgrimes de cocodril, hem vist aparèixer columnes com si no hi hagués endemà, com si l’escena valenciana a partir d’ara tingués totes les esperances en Aspencat com a guardians de la causa. A les xarxes socials hem vist peticions per a que tornen, les gruppies dels Ports s’han conegut amb les de la Marina mitjançant un hashtag. Honestament em fot, em fot molt, que ara quan baixaré a primavera o a l’estiu no podrem mirar el calendari i combinar una escapada amb un xou d’Orxata. Però este és el meu problema, i de fet no és ni un problema. Un problema és cobrar poc, tindre el sucre alt o la malaltia de les palmeres. Problema seria si vingués un holocaust tecnològic que fes desaparèixer tots els nostres arxius informàtics i només poguérem transmetre les cançons d’Orxata via oral, com quan Botifarra va a visitar a les agüeles per a que li canten velles cançons. Els diumenges després d’un dinar de luxe estaríem asseguts vora l’estufa de llenya, el gran patriarca acariciant el gos caçador i el més aventurat de la família començaria a interpretar “Tesla” en mode beatbox mentre la resta de comensals es cremen els llavis amb el cafè massa calent. Fins i tot açò seria un problema relatiu.

Amics, torneu quan vulgueu que nosaltres us acollirem disposats a tornar a suar. I no sigueu gelosos si entretemps ha vingut un altre grup i ja hem tornat a venerar-lo com un nou semi-Déu.
Imatges de Universal Music i d’Oscar Boluda.