Pilota valenciana: dels trinquets als teatres amb «Cavallers»

La pilota valenciana desenvolupa la seua acció entre quatre parets blanques, els trinquets. Però esta vegada canvia els murs albins per les bambolines i els telons rojos. L’esport autòcton ens deixa un bon grapat d’escenes quotidianes, com les xarrades al bar, les travesses o la passió que es viu a les galeries mentre la partida va de bo. Escala i Corda, Raspall, Frontó, partides individuals o per equips… modalitats que diversifiquen la forma e jugar a pilota valenciana. Gràcies a la Càtedra de Pilota Valenciana de la Universitat de València, dirigida pel professor Vicent Anyó, esta estampa de la pilota valenciana ja compta amb una obra de teatre: Cavallers (Publicacions de la Universitat de València, 2017).

UN ESPORT FARCIT D’HISTÒRIES

L’obra és un treball de ficció escrit per la filòloga de Xàtiva, Purificació Mascarell. Una trama que beu de la realitat diària i més propera que una pot trobar entre els trinquets. Dos amics de tota la vida, Tomàs i Vicent, es reuneixen cada setmana al bar de Reme, en el trinquet del seu poble. Es fan el café i xarren abans de gaudir de la partida d’Escala i Corda. Però un d’eixos dies no accedeixen a les galeries i romanen a la barra del bar. Per què? Heus ací l’acció i la trama de Cavallers.

En unes declaracions en l’article de Levante-EMV, Mascarell assegura que «sorprenentment, el teatre mai s’havia apropat al món de la pilota, malgrat la potent teatralitat que es respira durant les partides i que desprén tot el seu cerimonial». L’autora afegeix que la pilot valenciana, a més, està nodrida «d’una nòmina de personatges fascinants que hi habiten els trinquets i d’unes històries plenes d’humanitat i heroisme, les quals conformen la intrahistòria d´aquest joc».

CAVALLERS: UN HOMENATGE AL MÓN PILOTARI

El codi de Cavallers és, com no, el llenguatge popular i les expressions que se’n deriven de la pilota valenciana. Això, segons l’autora Purificació Mascarell, permetrà que el lector i lectora tinga la sensació d’estar de cos present en el bar i el trinquet. No obstant això, Reme Vicent i Tomàs no són els únics en intervindre en esta obra teatral: el text s’inicia amb un monòleg del Pilotari, que simbolitza no només el joc de la pilota valenciana, sinó que també el seu paral·lelisme amb la vida mateixa. Honestedat, lluita, companyerisme i estima per allò que fas.

L’homenatge, segons l’epíleg, és triple: «al món de la pilota valenciana i a la seua gent noble i senzilla; a una generació d’homes i dones -la nascuda als anys quarante i cinquanta del segle XX- que ha treballat de valent per fer possible la societat actual; i al valencià com a llengua portadora de l’ànima d’un poble». La lloança al joc valencià no podia romandre tancat entre el paper i una coberta de llibre, el coordinador de pilota valenciana de la Generalitat Valenciana, Sebastià Giner, s’encarregarà de distribuir-la pels centres educatius valencians.

Amb les noves tecnologies i generacions, el micro i macrocosmos de la pilota valenciana està creixent els darrers anys. Una revista de paper per a testificar la cara social del joc, revista Ferida, un munt de mitjans de comunicació a través dels quals informar-se del minut i resultat; un mag, Ruben Aparisi, que uneix en una websèrie la seua passió per la pilota i els trucs màgia; documentals com el recentment estrenat sobre Puchol II, les històries personals dels pilotaris més internaionals com Sacha Kruithof; músics que homenatgen el joc autòcton com el grup VaDeBo o els podcasts sobre el joc autòcton, Colp a colp i El Joc del poble. Ara, la llista s’engrossa amb l’obra de teatre, Cavallers.