Per què ocupen el Col·legi Major Lluís Vives?
Segons els mitjans i les agències, varen ser una vintena de persones les que accediren a l’espai. El Col·legi tancà el 2012, segons la Universitat de València, per a poder restaurar-se. Com que l’1 de maig era festiu, hi havia menys vigilància. Via lliure per penjar la bandera de l’Assemblea La Ingovernable i fer pública l’ocupació.
La vesprada d’ahir dimarts 2 de maig, hi ha hagué un nou intent d’ocupació, no obstant això, fallit, i que resultà amb tres guàrdies ferits pels okupes, tal i com afirmen els mitjans. Però ben cert és que l’assemblea La Ingovernable ha denunciat a digitals com La Directa que els guàrdies colpejaren amb porres a un grup de suport que s’apropà a l’edifici per a portar quviures als okupes.
Naix un nou espai alliberat a València, a l’antic col.legi major Lluís Vives. Benvingudes! #1demaig2017 #LaIngovernable pic.twitter.com/PMdqyWPyqe
— Jacobo (@Malaka_Iberico) 1 de mayo de 2017
Arran de l’ocupació, s’ha intensificat la vigilància privada. La Universitat de València està 5 anys esperant a què l’Ajuntament de València dote de fons per a rehabilitar el Col·legi, ja que no l’han contemplat en els darrers pressupostos. Les últimes informacions asseguren que encara hi ha persones dins de l’edifici, que la resta marxaren just ahir, quan es donaren els incidents entre els guàrdies jurats i els okupes. Però, i per què deicideixen ocupar el Col·legi Major Lluís Vives de la Universitat de València?
ETIQUETAR, ASSOCIAR, ETIQUETAR, ASSOCIAR…
Discursos promoguts pels mitjans en una societat de mases com en la qual vivim. I stop. Sí, aquesta no és una classe de sociologia ni de teories de la comunicació, però, cal entendre-ho millor. En estos dies es veurà una bipolaritat: el discurs oficial (anti-ocupació) versus el no oficial (pro-ocupació).Discurs oficial
Òbviament, tant la Universitat de València com a institució acadèmica, com les forces estatals -Policia Nacional- i els mitjans de comunicació més pròxims al poder establert, pertanyen a al «bàndol» del discurs oficial: «ocupar és il·legal», «els okupes han de marxar», «és una invasió», «okupes=invasors i radicals», «l’espai és de la Universitat». I un fum d’atributs més que tracten d’etiquetar i assenyalar als «okupes» d’una determinada manera.Un exemple clar? Aquest retall de premsa de Las Provincias. En este tuit i notícia, ometen que la policia havia carregat amb porres a les persones que volien apropar queviures als okupes: «Los vigilantes de seguridad repelieron la agresión con sus defensas pero no pudieron atraparlos debido a su inferioridad numérica». I que l’actitud dels guàrdies front els okupes és desafiant, com llegireu unes línies més abaix.
Decenas de okupas intentan entrar al Luis Vives de #Valencia y agreden a tres vigilantes https://t.co/rXVoGv82dd
— LAS PROVINCIAS (@lasprovincias) 3 de mayo de 2017
Etiquetar és quelcom habitual en els mitjans de comunicació. Etiquetar permet simplificar la realitat i fer arribar millor una idea o missatge a la gent. És el que es coneix en les Teories de la Comunicació com La Teoria del Framing (o enquadrament) del sociòleg Erving Goffman. Que sí. Que menuda xapa amb les teories aquestes, però és ben fàcil:
L’objectivitat no existeix. Existeix la imparcialitat en un major o menor grau (en poques paraules la parcialitat). Per tant, s’ha de crear una realitat subjectiva i tractar que la gran majoria la recolze. S’ha d’associar als ocupes amb «violència» i «invasió». Fàcil. Okupes=invasors dolents. Imagina’t un quadre i a dins ple de paraules i adjectius amb connotació negativa que s’associen als okupes de La Ingovernable i un altre on els adjectius cap a la Universitat i les institucions són tot el contrari. Els mitjans ja s’encarreguen de tancar aquestes concepcions en marc mentals perquè no puguen eixir de les quatre parets de l’enteniment social. Això és etiquetar. Tot, per a aconseguir el públic tinga una percepció o una altra dels fets socials. Associar, controlar, associar, controlar, associar…
La ocupación del colegio mayor Luis Vives acaba con dos vigilantes en el hospital https://t.co/imV5ANlvuf #València pic.twitter.com/dHAbIvVYCy
— Levante-EMV (@levante_emv) 3 de mayo de 2017
Discurs no oficial
A l’altra banda, a la del discurs no oficial, estan els okupes, qui tenen més per què’s de l’ocupació, saben dir aquells motius dels quals el discurs oficial no ha volgut aprofundir. Els joves que han ocupat i rebatejat l’edifici com La Ingovernable no conceben la seua acció com «invasió». En el seu marc, o framing, d’interpretació «invadir» es substitueix per «alliberar» un espai en desús. La violència canvia de bàndol. Són les forces policials qui són «violents» i «assetgen» el lloc per a impedir l’entrada d’aliment i aigua per als okupes.Etiquetar les forces privades i públiques de «violència» i «agressivitat». Açò, tal volta no ho llegireu als mitjans com Las Provincias, La Razón o ABC: ometran la informació que interesse per a evitar que la violència s’associe a les forces oficials. Així ho denuncia l’Assemblea La Ingovernable a través del Facebook del grup de rock, Mafalda: «la actitud de estos (seguretat privada) está siendo provocadora, violenta y amenazadora, llegando a expresar uno literalmente si yo os pillo por aquí fuera os vais a acordar de mi después de esto; os va a salir cara la bromita, os vais a arrepentir para toda la vida” decía mientras jugaba con las esposas de manera intimidatoria».
I bé, abans heu llegit que, a causa de la inhabilitació del Col·legi Major Lluís Vives, és perillós estar-hi. La notícia de Las Provincias ha omés una informació rellevant, que desmentia la «suposada perillositat»de residir en l’edifici. Segons el mateix comunicat, estos son els motius pels quals els okupes no tenen por d’estar-hi: «este es un espacio que la Universidad abandonó a su suerte hace ya más de 5 años, con el pretexto de que se encontraba inhabilitado y suponía un riesgo para sus ocupantes. No hace mucho la fundación Goerlich de arquitectos (sense ànim de lucre) desmintió esta versión, declarando que el espacio está en perfectas condiciones para ser usado y reabierto de nuevo».
La mateixa fundació Goerlich (nom de l’arquitecte que projectà l’edifici) ha fet un comunicat al Facebook que recolza la tesi dels okupes pel que fa les condicions de l’edifici: «Desgraciadamente ha ocurrido lo inevitable, cuando se abandona dejando a su suerte un edificio que no se tenía ni se debía haber cerrado. Ya advertimos que se corría el mismo riesgo de okupación […] Exigimos una vez mas la reapertura de estos edificios con el carácter de urgencia. Los problemas estructurales que la Universidad dice que tiene el edificio no son tales, es la excusa para justificar lo injustificable, su inacción y torpeza para con este asunto». Associacions com la Cultural Constantí Llombart també han exigit des del 2012 que es rehabilitara el Col·legi d’acord amb les qualitats patrimonials que té i que es disposara ja del centre per a ús social.
El Colegio Mayor Luis Vives de Valencia NO tiene ningún problema estructural. La Universidad miente https://t.co/QHSW8vxAYe @GHPatrimonioVLC pic.twitter.com/5ZyHSNMmc0
— Agenda Comunista (@comunistaval) 2 de mayo de 2017
Per al moviment okupa, al contrari que per al discurs oficial -les institucions- okupar no es tracta d’ «invadir», consisteix en reivindicar un acte de desobediència per seguir un compromís contra el sistema capitalista. Aquest és el marc en el qual s’autoestableixen els okupes. En este quadre, o frame, okupar té connotacions positives i llibertàries.
En el cas de l’Assemblea La Ingovernable, l’objectiu és crear un Centre Social (CSO) i habilitar un espai per a les activitats dels alumnes de la UV. Una mancança que denunciaren el 2012 amb la campanya contra el tancament del Vives, la qual va unir tant professorat com alumnat. Tot sota rum-rum de quin seria el futur de l’edifici: privatitzar? rehabilitar de manera inadequada? restaurar? Entre propostes de projectes per part de la UV, la poca cel·leritat del Consistori i la manca de diners, el Col·legi Major Lluís Vives s’ha degradat fins a estar en condicions de deixadesa e insalubritat: brutícia, mobiliari espatllat…
#Solidaridad #ApoyoMutuo con lxs compañerxs del CSOA La Ingobernable (valencia ) k estan sufriendo acosos y amenazas https://t.co/hJlBJzSnf4 pic.twitter.com/Ug1JTHaitF
— achaycharrua (@achaycharrua) 2 de mayo de 2017
Cadascú (oficials i oficioses/institucions i okupes) té una versió diferent davant d’uns mateixos fets. Cadascú li posa unes etiquetes a l’altre, i viceversa. Els uns assenyalen als contraris, i viceversa. Cadascú té el seu propi relat de les coses, la seua subjectivitat. La Policia Nacional està encara a l’espera d’una ordre judicial per a desallotjar els okupes. Però, qui és el vertader violent? Qui excerceix la violència primer i qui ho fa en defensa pròpia? Qui té la raó en este cas d’ocupació?
