Música de quarts: Holanda Costa Rica i Bèlgica Argentina

holanda

Holanda – Costa Rica
Sincerament, quan vam pensar açò de fer una playlist per als quarts de final del Mundial pensava de tot cor que Mèxic guanyaria. Però un àrbitre ens ha robat al darrer minut la playlist de bona mandanga mexicana (entre altres coses us recomanàvem Instituto Mexicano del Sonido). Així és que he hagut d’improvisar, buscar un poc, i veure què s’escolta en un lloc com Holanda, del que sabem més coses del seu futbol que de la seua música. Excepte una cosa, són uns pioners de l’electrònica, del hardcore made in Rotterdam. Quasi res.

Holanda presentaria una alineació bastant eclèctica i de totes les èpoques, com si Johnny Rep jugués junt amb Jimmy Floyd Hasselbaink i Huntelaar. He escoltat algunes coses del folklore local per preparar la llista però m’he autocensurat. L’estrella sobre el terreny del joc seria el drum’n’bass de Noisia, el carril esquerre seria pel reggae de Doe Maar, portant la batuta del joc està el rap en flamenc ben impregnat de la tradició electrònica local. Dos grates sorpreses a l’eix de la defensa, Chef’especial, un indie-pop càlid com correspon a una terra de clima tristot com Holanda, i el punk old school dels vuitanta de Frites modern amb una versió de la cançó de Barrio Sésamo.

Costa Rica, els ticos, són una de les revelacions de la competició. Per tindre una bona visió de la música actual d’este estat d’Amèrica Central podeu escoltar el podcast del sempre recomanable programa de ràdio 3 “El gran Quilombo”. Però hi ha uns quants artistes que no estan a spotify. Per tant m’he vist obligat a posar alguna horterada de grans dimensions, però de la mateixa manera que certs pentinats i certs tatuatges estan permesos sobre el terreny de joc, la nostra playlist ha de donar lloc a eixa música, en petites dosis. El porter de la selecció és Sonambulo Psicotropical, un grup d’eixos que tant ens agraden als valencians, patxanga mig ska mig folklore local (ací us oferim un merengue accelerat, que ja és dir!). Són tant bons que hi ha dos cançons, porter-jugador!





Argentina-Bèlgica
L’alineació musical dels belgues podria ser com la futbolística dels argentins, és a dir, l’estrella i deu més. Qui és l’estrella belga del moment? Un tal Stromae, un tio elegant que ha posat de moda els polos de colors amb corbatí i els pantalons grocs, un tio que ha aconseguit un d’eixos consens bastant rars en el món de la música. Quan tens talent i bona veu pots fer prou el que et done la gana. Però igual que darrere Messi hi ha Mascherano o Di Maria (val, també està Gago), darrere Stromae hi ha més gent. Selah Sue seria l’altra estrella, tot i que de moment només és flor d’un dia perquè només tenim una única referència que data ja de 2011. dEUS serien el gran grup indie belga però també estan Intergalactic Lovers o Amatorski. El capità de l’equip és Arno, amb una veu que fa olor a tabac. Com Brussel·les és una ciutat amb totes les nacionalitats imaginables, a la llista s’hi ha afegit al belga d’origen porto-riqueny Gabriel Rios.

Què dir dels argentins? No ha fet falta caure en els clàssics que fan referència a Diego cantats per Calamaro o eixa cumbia de Rodrigo que passen a les disco-mòbils de poble que també fa referència al gran 10 argentì. He intentat buscar en l’underground. Si comencem per l’indie, Onda Vaga seria, si se’m permet la comparació, com uns Manel en la seua versió 1.0 però amb una certa passió pel mambo, amb la qual cosa es tornen molt més ballables. Els agrada tant el mambo que tenen un grup de versions de clàssics de Pérez Prado anomenat Flor de MamboDread Mar I és un cantant reggae-love que es veu que és estimat i odiat a parts iguals, nosaltres sense prejudicis us el posem a la llista, vosaltres mateixos. Després ve la cumbia, que tot i ser un ritme colombià a l’origen és popular a tot Amèrica llatina. A l’Argentina la cumbia popular se l’anomena “cumbia villera”, associada als barris més humils i sovint amb uns texts que parlen de drogues i delinqüència al més pur Los Chichos. Més recentment han aparegut grups, productors i DJs que s’allunyen un poc de la cumbia villera. Dins d’este moviment estaria el DJ el Hijo de la Cumbia, la Yegros o Miss Bolivia que tenen relativa notorietat a Europa. Vaja, com els grans jugadors de l’albiceleste.



L'altaveu.cat utilitza cookies (galetes) per oferir-te una millor experiència. Clicant "Accepto", consenteixes l'ús de galetes al teu dispositiu tal i com descrivim a la nostra política de cookies.