Maria Such ens envia l’última #Lallista de l’any!

L’última llista de l’any ens l’envia Maria Such. Natural de la Ribera ha estat la diputada més jove al congrés espanyol en les últimes eleccions. És advocada i en l’actualitat és la Directora General de l’Institut Valencià de la Dona. Maria Such ens escriu: Escolte música molt variada, sense prejudicis. No podria definir les meues preferències musicals amb un sol estil, tampoc tinc una cançó preferida, tot el contrari, són infinitats les cançons que m’agraden. Les circumstàncies personals o les diferents etapes de les nostres vides ens fan anar evolucionant -i revolucionant- els nostres gustos, i així passa també amb la música. Per això, amb aquesta llista de 20 cançons tracte de reflectir, de la millor manera possible, quines lletres o quins ritmes són amb els que més empatitze. Resumiria en 3 els estats d’ànim que transmeten la llista de reproducció seleccionada: Bon-rollisme, força i malenconia, i reivindique aquesta última com un estat necessari cap a la reflexió.

Rock i Clàssics

The Cure, ZZ Top, The White Stripes, Buffalo Springfield, Iggy Pop o Nina Simone. El Rock és una expressió musical que va associada al caràcter de les persones. Aquest estil és clau en la meua historia personal perquè sempre que l’escolte, em ve a la ment el germà de ma mare, amb la seua guitarra elèctrica i amb eixe esperit rock&roller que el definia. Ell em va traslladar l’amor per aquesta música, i des d’aleshores que una de les emissores de ràdio que més escolte és RockFM. Des de menuda i durant anys vaig tocar el saxo, i possiblement per aquest motiu també tinc especial afinitat pel jazz i pel blues, on aquest instrument adquireix un gran protagonisme.

Electrònica i Indie

Metronomy, Kungs, Is Tropical, Carlos Sadness… Sóc aficionada als Festivals de música, i un al que intente no faltar és al SOS4.8 de Múrcia. Allí i en altres recintes, vaig descobrir un tipus diferent de música electrònica, un tant més assossegada, aquella que et transporta a un estat de despreocupació, i quasi quasi de relaxació. La música surf-caribenya sol jugar molt amb sons hawaians i sons propis de la natura, i aquests em fan sentir molt còmoda, i serà per això que no em canse mai escoltar-los. És una forma més de desconnectar. Un dels grups que també destaque són Florence + The Machine, a més del ritme simfònic que tenen les seues cançons, on s’introdueix molta instrumentalitat, el que més m’agrada és la seua veu inconfundible. Una veu potent plena de força. Vaig tindre l’oportunitat d’estar en un concert de Florence a Barcelona, i el directe és increïble. Val la pena escoltar-la.

Música de la terra

Antònia Font, Manel, The New Raemon, Zoo, La Raíz, Estúpida Erikah… La música en valencià, ha sigut des de l’origen reivindicativa. I aquest origen encara el conserven molts grups coneguts que ens han acompanyat a la majoria de la joventut progressista del País Valencià. Ara bé, no sols hem crescut amb l’ska o el rock en valencià, sinó que també hi han hagut grups -i cada vegada en són més- els que començaren amb estils particulars i sobretot diferents al que estàvem acostumats. Al meu parèixer açò va fer, que aquest sector de la indústria musical s’obrira molt més a altre tipus de públic, podent així ser exportada. La ja dissolta, Antònia Font és un d’aquest grups mítics que sempre tindria en una llista de reproducció. Fa pocs anys varen fer la seua última gira i passaren per ací per València, l’última vegada que els vaig vore va ser al Teatre Principal de València on tocaren l’últim disc sencer “Vostè és aquí” composat per 40 cançons. Simplement increïble!