26 juliol 2016
L’ús del valencià es manté gràcies als joves
El conseller Vicent Marzà i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, han presentat l’enquesta «Coneixement i ús social del valencià 2015». De l’enquesta s’extrau que el 85% de la població valenciana creu que l’ús del valencià hauria de ser igual o major que en l’actualitat, per la qual cosa el conseller Marzà ha comentat que «això demostra que les valencianes i els valencians tenim una actitud positiva respecte a la llengua pròpia. Les llengües no entenen de zones, entenen de persones, i la Generalitat té l’obligació de garantir el dret de totes les valencianes i valencians, visquen on visquen, de conéixer i usar les dues llengües oficials».
Tant el conseller com el director general han volgut agrair «la tasca que durant dècades han realitzat les entitats cíviques de promoció de la llengua i del professorat que des de les escoles i els instituts han contribuït enormement a normalitzar la llengua pròpia malgrat els entrebancs que sempre ha posat l’antiga administració amb atacs directes a la promoció lingüística com el tancament de RTVV».
El perfil de les valencianes i valencians que dominen les dues llengües oficials s’adequa a gent amb estudis universitaris, de classe mitjana, que ha cursat ensenyament bilingüe en valencià a l’escola. Els joves entre 15 i 35 anys són els que tenen millors competències lingüístiques en les dues llengües oficials. En aquesta enquesta es detecta que la població que viu a l’anomenada zona valencianoparlant té un domini de les dues llengües que dóna avantatges per a tot: una formació en llengües més completa, un millor coneixement d’altres llengües com l’anglés i un millor posicionament amb vista al ventall d’expectatives laborals.
Rubén Trenzano ha destacat que «l’enquesta mostra un greuge comparatiu amb vista a la gent que viu a l’anomenada zona castellanoparlant, ja que fins ara no s’ha potenciat la igualtat d’oportunitats lingüístiques i resultat d’això, el 23,3% de les persones que viuen en aquestes regions, declaren no entendre gens el valencià; el 54,8% no el sap parlar gens; el 45,9% tampoc no el llig, i el 67,8% no és capaç d’escriure’l».
En termes generals, l’enquesta reflecteix que un 49% de la població valenciana no és capaç de parlar en valencià i un 27,6% que no l’entén gens o més aviat poc. Els percentatges encara són més alts en el cas d’escriure i llegir: el 65% de la població valenciana no és capaç d’escriure en valencià i el 47,1 tampoc no ho és de llegir. Amb tot, tres quartes parts de la població major de 15 anys declara entendre bastant bé o perfectament el valencià (72,4%).
Ajudes a l’emissió en valencià en mitjans de comunicació social. L’eliminació de la RTVV de la vida dels valencians constitueix un cas flagrant de vulneració dels drets a uns mitjans públics de comunicació i a tindre’ls en valencià. S’acompanya els mitjans privats en l’empresa d’oferir els seus serveis en valencià (Eurocarta 2016). Dotació: 2.300.000 €
Foment del multilingüisme en l’àmbit musical. Mai com ara s’havia viscut un moment tan prolífic en la música feta ací. A la gran eclosió de grups en valencià se suma el fet que moltes bandes no opten només per una de les dues llengües, a més en fan servir d’altres. Dotació: 200.000 €
Tant el conseller com el director general han volgut agrair «la tasca que durant dècades han realitzat les entitats cíviques de promoció de la llengua i del professorat que des de les escoles i els instituts han contribuït enormement a normalitzar la llengua pròpia malgrat els entrebancs que sempre ha posat l’antiga administració amb atacs directes a la promoció lingüística com el tancament de RTVV».
El perfil de les valencianes i valencians que dominen les dues llengües oficials s’adequa a gent amb estudis universitaris, de classe mitjana, que ha cursat ensenyament bilingüe en valencià a l’escola. Els joves entre 15 i 35 anys són els que tenen millors competències lingüístiques en les dues llengües oficials. En aquesta enquesta es detecta que la població que viu a l’anomenada zona valencianoparlant té un domini de les dues llengües que dóna avantatges per a tot: una formació en llengües més completa, un millor coneixement d’altres llengües com l’anglés i un millor posicionament amb vista al ventall d’expectatives laborals.
Rubén Trenzano ha destacat que «l’enquesta mostra un greuge comparatiu amb vista a la gent que viu a l’anomenada zona castellanoparlant, ja que fins ara no s’ha potenciat la igualtat d’oportunitats lingüístiques i resultat d’això, el 23,3% de les persones que viuen en aquestes regions, declaren no entendre gens el valencià; el 54,8% no el sap parlar gens; el 45,9% tampoc no el llig, i el 67,8% no és capaç d’escriure’l».
En termes generals, l’enquesta reflecteix que un 49% de la població valenciana no és capaç de parlar en valencià i un 27,6% que no l’entén gens o més aviat poc. Els percentatges encara són més alts en el cas d’escriure i llegir: el 65% de la població valenciana no és capaç d’escriure en valencià i el 47,1 tampoc no ho és de llegir. Amb tot, tres quartes parts de la població major de 15 anys declara entendre bastant bé o perfectament el valencià (72,4%).
L’ús del valencià a les xarxes socials
Pel que fa a les xarxes socials són, en bona part, patrimoni de la població jove i la població jove és la que major domini té del valencià. És per això també que la presència i ús de la nostra llengua a les xarxes socials té uns índex elevats. És també l’ús del valencià a les xarxes socials el que, en un percentatge considerable, ha mantingut la nostra llengua com a eina de comunicació mitjançant publicacions digitals i noves formes comunicatives socials. El 43,5% de la gent fa servir el valencià a les xarxes socials.Línies d’actuació de la política lingüística de la Generalitat 2016
Destaquem dos de les línies que més ens interessen de les polítiques lingüístiques de la Generalitat Valenciana per a enguany, al voltant dels mitjans de comunicació i la música:Ajudes a l’emissió en valencià en mitjans de comunicació social. L’eliminació de la RTVV de la vida dels valencians constitueix un cas flagrant de vulneració dels drets a uns mitjans públics de comunicació i a tindre’ls en valencià. S’acompanya els mitjans privats en l’empresa d’oferir els seus serveis en valencià (Eurocarta 2016). Dotació: 2.300.000 €
Foment del multilingüisme en l’àmbit musical. Mai com ara s’havia viscut un moment tan prolífic en la música feta ací. A la gran eclosió de grups en valencià se suma el fet que moltes bandes no opten només per una de les dues llengües, a més en fan servir d’altres. Dotació: 200.000 €
Més notícies
El festival Nòdul torna a la Vall del Xúquer
26 setembre 2024
El festival Nòdul torna a la Vall del Xúquer
26 setembre 2024