7 agost 2014
La polseguera del bancal de l’Aplec

L’Aplec dels Ports és més que un festival musical en valencià o simplement una festada gratuïta, però eixa és una reputació que li resulta cada volta més pesada de portar a sobre. Amb una música valencià cada volta més normalitzada i més variada (i sense radiotelevisió!), afortunadament ja no és la única cita per escoltar música en valencià en directe com potser ho era fa quinze anys. Però açò té un efecte boomerang, i per exemple a alguns la programació de l’Aplec corre el risc de repetir-se’ls-hi més que l’allioli si una bona part dels grups que vénen ja han tocat quinze dies abans a Benlloch.

L’edició de 2014
L’edició de 2014 a Sorita tenia un cartell musical que concentrava bastants noms de l’escena valenciana, ebrenca i del Matarranya. Lògicament és impossible veure tots els grups, ací un resum del que vaig arribar a veure.La Gossa Sorda presentaven La Polseguera a l’Aplec dels Ports, en una nit prou pegolina ja que venien precedits per Lilit i Dionis. Se’ls esperava a Sorita. Les noves cançons potser no quallaren encara del tot entre el públic, la gent feia cara de conèixer-les poc. Vaig intuir (percepció molt personal) que Esbarzers ens feia ballar més que la resta, però ja dic que és molt personal. En directe es va confirmar la impressió que es té al disc, és un encert mesclar les veus de Nadal, Seguí i Arnau. Evidentment el concert va ser una xalera col·lectiva i es va alçar la polseguera. Un amic em comentava que La Gossa en concert fan garrames (trampes en el valencià dels Ports) pel fet que perdem completament una visió objectiva del concert a partir del moment en què es posen a tocar Camals mullats. Com voleu que jutgem neutralment açò si perdem l’oremus amb tal cançó? Han passat els anys, han passat moltes coses i la gola de Nadal a vegades se li queda curta però el “t’estime, t’estimo, t’estim” seguirà sent un gran moment de fraternitat. Per eixos segons, per eixa eufòria compartida, ja valia la pena vindre a l’Aplec. Els altres pegolins de la nit, Lilit i Dionis, que tenen prou seguidors a la comarca, van ser un bon grup per escalfar l’ambient del divendres, com també ho feren Pellikana.

El diumenge El Diluvi i Pep Botifarra van tancar la festa sota un sol criminal. Som una comarca d’hiverns frescs però…
Finalment felicitar a l’organització feta pel poble de Sorita d’esta trenta-setena edició de l’Aplec!
Fotografies de Pepe Girona, del Kol·lektiu Maginot.