La nostra sort, avançament de La Polseguera, nou disc de La Gossa Sorda

La Nostra Sort, La Polseguera, La Gossa SordaLa Gossa Sorda ens mostra en un avanç el que serà el seu disc. Juntament amb el videoclip i la nova cançó també han desvetllat el nom del disc: “La Polseguera“. En un mar d’incògnites el podrem veure en directe per primera vegada a les Festes de Pego on La Gossa Sorda es rodejarà dels seus i així començar una nova etapa.

A les Festes de Pego, com ja vam dir la setmana passada a la Tres deu, també podrem gaudir dels catalans Oques Grasses i Pirat’s Sound Sistema com també dels de Castalla -que també acaben de presentar disc- El Diluvi.

Pel que fa a la cançó que han decidit avançar l’han anomenada “La nostra sort” i l’acompanyen d’unes imatges a l’estudi de Dénia on han estat gravant. Produït per Tubal Perales i Xepo WS podem veure a La Gossa Sorda en plena acció.

Així doncs vos deixem amb el videoclip que ja porta més de 20.000 reproduccions al Youtube aconseguits aquest cap de setmana, mel als llavis per fer més fàcil l’espera de “La Polseguera“. Teniu ganes de La Gossa Sorda???



La Nostra Sort, la lletra (La Polseguera, 2014)
La nostra història són les cases de fantasmes que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya. El nostre rostre és una història inacabada d’un amants que pretenien compartir la seua història. La nostra por és una sala d’hospital, les retallades decidint la teua sort. El nostre rostre és una història inacabada d’uns amans que pretenien compartir el seu amor.

La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada que arrastrem i suportem amb elegància. El nostre límit és un arma carregada que ens apunta per l’espatlla retallant-nos l’esperança. La nostra pena és una pena d’esperar, pels detinguts d’aquella vaga general. El nostre límit és una arma carregada que ens apunta per l’espatlla i amenaça en disparar

I que la sort que ens acompanya siga líquida com l’aigua. De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força. Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi senzillament…

El nostres llavis és clivellen solitaris com les terres arrasades per l’oblid i la sequera. La nostra espera són les nits que no dormíem esperant en la penombra el naixement d’alguna estrella. La nostra por és una escola sense cor, les retallades decidint la teua sort. La nostra espera són les nits que no dormíem esperant en la penombra el naixement d’un altre món.

Les nostres hores s’alimenten de la ràbia que habitem a les vesprades de misèria compartida. La nostra força beu de l’aigua de l’aixeta, de l’extensa polseguera que dissipa la mentida. El nostre joc és una xarxa d’unitat que protegisca les persones que estimem. La nostra força beu de l’aigua de l’aixeta, de l’extensa polseguera que rebenta pels carrers.

I que la sort que ens acompanya…

El cor és una bomba que sempre porte dins, l’afine amb les idees, el cap, el cos, els dits.

L'altaveu.cat utilitza cookies (galetes) per oferir-te una millor experiència. Clicant "Accepto", consenteixes l'ús de galetes al teu dispositiu tal i com descrivim a la nostra política de cookies.