La Iaia: abracadabra!

Diria que ha estat una transmutació que troba compatibilitats amb aquella altra sorpresa que ens endúiem amb la mudança que Quart Primera va realitzar del primer al segon llarga durada. Els rampells electrònics de Pel·lícules (Satélite K, 2012) suposaven un trencament prou radical respecte de la proposta folkie i casolana que el grup barceloní havia covat fins a aleshores. Ara, amb La Iaia, si fa no fa, ha tornat a passar. Sí, es manté la desimboltura d’aquella anciana que caminava sense bastó, sense pressa per viure i que feia un menjar deliciós, però tot això ha pres un èmfasi electrificat, renovador, sumant-hi teclats, sintetitzadors i software lisèrgic per a elevar les cançons al cim de l’emoció.

On és la màgia? es converteix en una crida a les pampallugues. Tret de “Totes les promeses” – nua de cap a peus- i en aparença “El meu gos se’n va“, temes que podrien acostar-se més a la naturalesa de Les ratlles del banyador (Música Global, 2011), les pistes del nou treball s’abaten entre feixos de fosforescent i tirabuixons elèctrics, invocant en alguns trams les geometries més ballables. El trio de Vic es trau de la màniga un seguit de tics hàbils per fer-nos creure enmig d’una free party. Seqüències provocadores sense frontera creativa i atmosferes de suspens sense parangó en el nostre panorama musical. “L’arbre que vol ser humà“, “L’ós” o la reverberada “L’accident” revénen una i altra volta amb una fidelitat aclaparadora.

Som néts i besnéts d’una iaia abracadabrant.



On és la màgia? , La Iaia, Música Global, 2014