La «bolillotuber» més seguida del món és valenciana
És ben sabut què és un youtuber. Almenys un mil·lenial i la generació d’abans ho sap. Però, i un “bolillotuber”? Què és? Qui hi ha darrere d’este mot? Doncs bé, la paraula és el resultat de la hibridació entre “Bolillo”, “boixet” en valencià, i “youtuber”. La pionera del mot “bolillotuber” és valenciana, concretament de Dénia (Marina Alta) i, a més a més, és la més seguida del món en la seua modalitat de Youtube. Es diu Raquel M Adsuar i té 36 anys i, tot i que en el canal s’expressa en castellà, ha incorporat recentment una secció on fa tutorials en valencià. Com una persona natural del territori diànic valencià, no aniria a triomfar en el món tèxtil? Algú ho dubtava?
“Sóc llicenciada en Música, en les especialitats de Violí i Piano, també tinc cursos de Pedagogia, Recursos Didàctics, TIC, Investigació i Innovacions didàctiques entre d’altres més”. A esta jove nascuda a Gandia (la Safor) i resident A Dénia, li encisa la fotografía, fer manualitats i artesanies. Pel que fa als gustos musicals, li agrada la música clàssica i el heavy metal. Vos imagineu a Raquel fent boixets a ritme dels Rage Against the Machine? Seria una combinació curiosa. A la Tresdeu l’hem pogut entrevistar i hem sabut una mica més sobre esta particular passió per un fet mil·lenari, com ho és cosir i crear amb material tèxtil. – Quan i per què obrires el canal de Youtube, o Bolillutube?
– El canal de Youtube va nàixer al 2013 i en principi era una manera de compartir les labors de boixets que anava fent amb la gent de Facebook. Em van donar el càrrec d’administradora en un grup de Facebook (que hui en día som quasi 20.000 persones), i tota la gent que fa boixets va començar a seguir les meues publicacions. Un dia, Margarita de Santander, em va demanar que li explicara en vídeo com es feien uns punts d’una puntilla que volia fer i per qüestions personals i de salut, no podia eixir de casa. Li vaig enviar els vídeos pel Messenger de Facebook i em va encendre la llum per a començar a posar “bolillotutorials” al canal, ja que vaig pensar que, igual que ella, hi hauria moltíssima gent que voldria continuar fent boixets o aprendre i no tenien facilitats per anar a classe o desplaçar-se. Vaig pensar que el Canal de Youtube era el millor medi per a arribar a tots ells. I així va començar la meua vida com a bolillotuber.
– Quan començares a fer l’artesania de boixets i de qui aprengueres?
– Fa 5 anys vaig anar a casa d’una xica i en el menjador tenia un coixí amb boixets. Em vaig emocionar, perquè sempre havia tingut ganes d’aprendre i al dia següent vaig començar les meues classes amb una mestra de boixets.
– Quant de temps et costà agafar-li el truc?
– En aquesta artesaia mai acabem d’aprendre prou, ja que està en constant evolució i sorgeixen noves tècniques. Quan vaig començar em va parèixer fàcil, ja que interpretar un picat de boixets per a mi era com llegir una partitura musical i de seguida li vaig agafar el truc. Els boixets poden ser “superfàcils” i es el que intente fer arribar a tots els que veuen els meus vídeos.
– Què s’ha de tenir per a fer boixets, paciència, art, tècnica, concentració?
– Per a fer boixets necessitem concentració, paciència, motivació i una bona o bon mestre que ens òmpliga d’il·lusió pel que estem fent. Per a mi el més important és la satisfacció personal que ens produeix veure una labor de boixets acabada. Aquest sentiment ens encoratja a aprendre més i fer una altra labor. Es un món molt addictiu. Jo tinc 5 coixins a casa per a fer boixets i en cadascun tinc una labor diferent. I depenent del dia i del temps lliure que tinga, faig un treball o un altre.
– Què és allò que més t’agrada fer amb els boixets?
– Sóc una entusiasta dels ventalls de boixets. Em pareixen un complement meravellós, tant per a un esdeveniment especial com per al dia a dia. Una de les meues “missions” en aquest món es intentar que quan es parlen de boixets, que la gent no sols imagine a una dona major fent una puntilla… Amb aquesta artesania podem fer quadres, joies, xals per a lluir els nostres treballs, a més de les tradicionals puntilles o manteletes. Hui dia, els boixets ens permeten donar corda a la nostra imaginació i cada dia innovem més i ens arrimem a la gent jove. A mi m’encanta fer l’encaix tradicional i, de tant en tant, m’encanta fer alguna joia de boixets, per a desconnectar del classicisme i fer un regal original a una persona especial. Podem fer qualsevol cosa que ens imaginem amb els boixets i al meu canal de Youtube ho fem dia a dia.
Una publicación compartida de Raquel M. Adsuar Bolillotuber (@raquel.m.adsuar) el 13 de Abr de 2017 a la(s) 9:51 PDT
– T’ha donat alguna oportunitat laboral o de col·laboració o d’altres tipus el fet de ser bolillotuber?
– Gràcies al canal, als bolillotutorials i posts al blog, la gent em convida a anar als encontres o trobades de boixets per tota Espanya. Es una oportunitat genial per a conéixer a altres artesans. Galicia, Asturies, Catalunya, Andalucia, Madrid, Navarra o la Rioja han sigut grans experiències bolilleres, a més de les trobades de la Comunitat Valenciana, on he pogut conéixer a moltíssims seguidors. També en moltes trobades, solc fer “masterclass” o “bolillotertúlies” a les que compartisc els meus coneixements en directe.
– Quins retorns tens per part dels teus seguidors? Vull dir, t’hauràs fixat ja de quins països vénen les teues visites i comentaris…
– Els seguidors del canal són majoritàriament d’Espanya, i segueixen ben de prop Mèxic, EUA, Puerto Rico, Itàlia, Argentina, Panamà, França i Brasil (en eixe ordre). Em fa molta gràcia rebre missatges escrits en grec o rus. Fins i tot tinc un subscriptor en Vietnam… Acabe de voreu en Youtube Analytics (riu). Es increïble arribar a tanta gent.
– Què et solen dir els seguidors i seguidores?
– La paraula dels meus seguidors sempre és “gràcies”. Moltes vegades em conten que amb els meus vídeos han aprés més que en 10 anys de fer boixets, em conten com han estat lluitant contra una malaltia i l’hospital no hi havia dia que no veieren els “bolillotutorials”… Moltes històries carregades d’absoluta gratitud que m’omplin de ganes per continuar fent el que faig.
– Segueixes alguna canal de bolillo o de manufactura textil? Quin o quins?
En Youtube seguisc a “Tejiendo Perú”, que son una mare i una filla que fan ganchillo i m’encanten els seus vídeos. També m’agraden alguns canals de manualitats, però sobretot, seguisc molts canals de música, ja que quan estic fent boixets, el que més m’agrada és tindre música de fons, des de Beethoven fins a Metallica.
– T’han entrevistat des d’una ràdio d’Euskadi. T’han contactat de cap mitjà més, a banda de nosaltres?
Arran de la menció d’Eugeni Alemany (grande entre los grandes) vos heu posat en contacte amb mi. Abans, m’han entrevistat Los 40, EsRadio, la revista Merceria Actualidad (que eixirà a juny). També he eixit en el programa Dani&Flo de Cuatro, als Informatius d’Antena 3 i Tele5, que ho emetran pròximament. D’ací a poc temps, sortiré al programa Tips, de La 2, amb Eugeni Alemany.
– Has rebut premis a Catalunya, veritat?
– El premi més important que he rebut va ser la Menció d’Honor en el IV Concurs de Punta al Coixí de Catalunya, L’Arboç, el 2014, en la tècnica Tallar i Afegir, una de les més complicades. Va ser molt especial sentir el meu nom en megafonia, perquè no m’ho esperava. Era la primera vegada que participava en una trobada catalana i rebre eixe premi va ser realment increïble.
– I cap premi que vinga de terres valencianes?
No és molt comú els concursos en les trobades que es realitzen en la nostra “terreta”. Seria genial que en cada encontre, no sols premiaren els treballs, sinó que també feren un homenatge a la persona més gran i més jove de la trobada, per a incentivar la participació en els encontres.
– És graciós com inventes noves paraules, els teus seguidors són “bolillouibers”…
Sí, fa 3 anys vaig inventar les paraules Bolillotuber, Bolillotutorials, Bolillotertúlia…. perquè per a mi fer boixets o bolillo es la meua filosofia de vida. No hi ha dia que no estiga horetes fent boixets, pensant en nous tutorials, activitats per a què els artesans per les xarxes mostren els seus treballs. I sempre que pense en alguna cosa, la paraula “bolillo” està present.
Una publicación compartida de Raquel M. Adsuar Bolillotuber (@raquel.m.adsuar) el 10 de Abr de 2017 a la(s) 7:36 PDT
– Al teu web dius “Desde pequeña siempre he tenido contacto con labores hechas a mano; pañuelos bordados, vestidos hechos por mi madre, puntillas preciosas en los manteles de Navidad de mi querida tía Nieves… Pensando, quizá de ahí surgió mi afición a las labores, pero muy especialmente al encaje de bolillos”. Què significa per a tu la tía Nieves?
La tia Nieves va morir molt jove però sempre venia a casa nostra a veure’ns a mi i al meu germà. Abans de faltar, li va regalar a ma mare moltes labors bordades a mà per ella, amb puntilles de boixets. Jo la vaig voler molt com a tia, però era tan menudeta que la vaig conéixer com a artesana de més gran. Sempre havia valorat totes aquelles hores fent labors i quan vaig començar a aprendre boixets, el primer que vaig pensar va ser: “com molaría fer boixets amb ma tia Nieves”. Una artesana increïble, i una millor persona.
– Veiem que eres randera de boixets (encajera en castellà). Has rebut alguna vegada una gran comanda?
Estic fent una mantelleria per a la meua mare, que no sé quants metres tindrà al final: és un treball increïble que durarà algun anyet que altre. A vegades aquestes comandes tan grans no poden fer-se perquè el preu seria enorme. Si la persona que ho demana sap valorar l’artesania, es pot vendre. Però no tot el món valora les hores, l’esforç, l’experiència i l’amor amb què es fan aquestes peces de boixets.
– També fas uns ventalls preciosos. Perdona la ignorància, però, són típics valencians?
– A la nostra terra és molt habitual trobar a les cases ventalls antics, sobretot de seda natural pintades a mà. Hi ha una gran tradició de palmiters per la zona de València. A més, per les nostres festes, és costum que les Falleres i Festeres lluisquen ventalls de boixets. Jo sóc una fan incondicional dels ventalls de boixets i no sols per a ocasions molt concretes, sinó també pel dia a dia. En una terrassa, amb un bon café i amb un ventall de boixets, per què no? He fet un ventall d’un metre de longitud i és proposta de Récord Guiness com el “ventall més gran del món de la tècnica torchón de boixets”. En l’època victoriana, la noblesa utilitzava grans ventalls de plomes i d’encaix. Per la grandària, aquestos ventalls es deien “abanico pericón”. I d’ahí la meua predilecció pels ventalls de gran dimensió. Des de les meues xarxes intente que no només s’utilitzen aquestes peces en un sol dia a l’any. Pense que lluir aquesta artesania en el dia a dia és una bona opció per a què la gent del nostre voltant la conega i potser els pique la curiositat i comencen a fer boixets des de casa amb l’ajuda de Youtube.
– Es veu que el boixet és la teua passió. No obstant això, quan es converteix en una feina et pot arribar a cansar. A tu t’ha arribat a passar?
Mai he sentit l’artesania com una obligació o un treball. Algú va dir: “trabaja en lo que te guste y no trabajarás ni un sólo día” i pense que a mi em passa això. Tenia un amic que es deia Marc (va faltar fa uns anys) i ell sempre em deia que jo era una privilegiada perquè em dedicava a la música, que era la meua passió. Poder dedicar-me a la música i als boixets fan que siga doblement privilegiada.
Una publicación compartida de Raquel M. Adsuar Bolillotuber (@raquel.m.adsuar) el 25 de Mar de 2017 a la(s) 4:19 PDT
– Has dit que a les bolillotertúlies, hi comenten més xics que xiques, realment tens més seguidors homes que dones? Això em sorprendria…
– A les bolillotertúlies que faig al canal de Youtube, és veritat que en el xat participen moltíssim els homes, però tinc un percentatge més alt de dones que d’homes entre els seguidors de les xarxes socials. – Et diré un retall de premsa: “La posición de Raquel M. Adsuar, bolillotuber con más de 11.000 suscriptores, como protagonista de una masterclass en una feria de artesanía ha levantado las quejas de la Asociación de Bolilleras de la Comunidad Valenciana (ASBOLCV) […] señalan que algunos bolillotubers suponen una “amenaza” y provocan “muchos daños a un arte que lleva años y años de tradición” (Font: Verne). Què opines d’aquesta reacció per part d’ASBOLCV?
– Aquesta “associació” no representa al col·lectiu d’Associacions de la Comunitat Valenciana, ja que són moltes les associacions que arran d’aquesta publicació es van manifestar en les xarxes (sobretot al Facebook) totalment en contra del que ha dit aquesta “associació”. Participe en moltíssimes trobades a la Comunitat Valenciana i no conec a ningú que siga membre d’aquesta “associació” i molt menys que estiguen d’acord, ja que em coneixen personalment i sobretot, coneixen les meues labors que parlen per mi. Aquesta “queixa” d’aquesta “associació” és totalment surrealista, ja que sóc una persona que ha aprés de grans mestres de boixets, que continue en constant evolució i si no ho fera bé, per suposat, no tindria tants seguidors en les xarxes. Per a mi, una amenaça és fer el que han fet elles: insultar i desprestigiar a una persona que comparteix tot el que sap i que no suporten que gràcies al meu canal, per exemple, en Puerto Rico i altres racons del món, estan fent ventalls amb els meus bolillotutorials gratuits. Ventalls de boixets que mai hagueren conegut, ni fet, si no haguera sigut pels meus vídeos. Darrere d’aquesta polèmica hi ha un atac personal disfressat d’ “associació”.
– Si no m’equivoque, eres la bolillutuber amb més seguidors de la xarxa? Quins objectius a curt i a llarg termini tens amb el canal? – Els meus objectius són continuar fent els bolillotutorials en diversos idiomes (castellà, valencià i pròximament anglés i italià, i si fa falta, també en vietnamita, en homenatge al meu subscriptor). Per què? Per a fer que aquesta artesania siga accesible a tot el món posible. Continuar creixent, a poc a poc i amb constància. Treball i amb l’ingredient més important: la il·lusió.
