Ja disponible "Robot", el nou single distòpic de ZOO

A mode de ficció distòpica, ZOO presenten aquest 2018 un nou single titulat "Robot", en el que ens expliquen l'arribada a la Terra d'un robot en missió d'espionatge des del planeta Mart, el planeta roig per antonomàsia. Ben bé com Leonid, el personatge que l'escriptor rus Bogdánov relatava a 'Estrella Roja' com la persona triada a la Terra per ser l'ambaixador d'un armoniós planeta Mart regit pel socialisme a on el terrícola viatja en secret per aprendre els mecanismes socialistes marcians, el nou "Robot" de ZOO fa el viatge invers al revolucionari rus i es presenta a la Terra en missió de reconeixement, falç en mà, i... ¡alerta spoiler!: davant l'aberrant realitat terrícola, l'aplicat i atent robot fuig cames (i cohet) ajudeu-me per tornar al planeta roig, tot deixant rere seu un missatge que hem pogut desxifrar:

"Jo només sóc un robot, fail en missió d'espionatge, germà humà, no és res personal... ja tornarem quan només quedi el mar"

UNA FACETA TOTALMENT DESCONEGUDA
Amb "Robot", la banda valenciana ZOO apreta el cargol del seu aclamat i popular estil i imaginari dues voltes: a nivell musical, el grup s'allunya momentàniament dels seus habituals ritmes digitals mediterranis per navegar amb rumb precís per noves latituts properes al pop electrònic i, pel que fa a la seva lírica afilada, la banda fuig aquest cop de manera deliberada de l'usual realisme i quotidianitat a l'hora de rimar la seva crítica social i es submergeix en la ficció distòpica com a nou gènere narratiu. No cal llegir entre línies per adonar-se que, malgrat el canvi formal musical i el joc distòpic amb el que treballen el "Robot", ZOO no perden ni un bri de la seva capacitat mordaç per retratar el nostre temps.

La banda valenciana obre així el seu 2018 encapsulada en un robot que "és un poeta, de sentit comú no comú entre idiotes, zero autòmata, no marioneta", amb el que plegats el grup mira de "comprendre el caos terrenal" i es demanen si "és normal la vida sense vida", "i robar i prohibir les consultes, que justícia, pau i veritat són sempre molt presumptes" (...) "en un món que ara és de rei i de fluixos, amos del xantatge a cop de fajo, de rifle i d'amor pel luxe, no deixen lloc per l'esperança".

El "Robot" de ZOO ens deixa amb mig somrís i un punt d'amargor a la consciència, doncs som coneixedores que la banda ha sabut jugar amb nosaltres però que el conte que ens canten no és pas cap joc: serem capaces de reaccionar abans no arribi el caos final i, sense parar de dansar, no acabar desitjant una nova visita d'un robot?