Homosexuals, valencians i polítics: quants són i ho reconeixen?

11 d’octubre: “Coming Out Day (día per a eixir de l’armari en valencià). Bé. Realment està bé. Afortunadament, podem celebrar un día per a eixir de l’armari, per a proclamar la nostra sexualitat lliurement. Però encara queden molts racons de la societat en els que ser homosexual no es reconeix fàcilment. Normalment pensem en el futbol, en el món dels esports en general, però… que digueu de la política? Anem a intentar-ho. Anomenem polítics obertament homosexuals al nostre país. Val, fem-ho un poc més difícil encara: polítics valencians que declaren la seua homosexualitat. Difícil, veritat? Fran Ferri (Canals, 1984) es el portaveu del grup Compromís a les Corts Valencianes i un famòs defensor dels drets LGTB. Hem pogut parlar amb ell per a que ens done el seu punt de vista sobre la visibilitat homosexual al terreny de la política.

Com valores la poca normalització de l’homosexualitat al si de la classe política? Crec que ací hi ha una dualitat clara entre aquells o aquelles que provenim de l’activisme polític i aquelles persones que no ho fan. Veig que fa un anys jo era dels pocs polítics en actiu què practicàvem la visibilitat i que darrerament molta gent s’està sumant a ocupar càrrecs de responsabilitat política institucional de forma visible. Hi ha sobretot homes homosexuals que son visibles i alguna persona trans, però caldria i seria bó que les dones lesbianes i les persones bisexuals ho feren també. Quina forma creus que hauria de poder normalitzar la qüestió? Crec que la millor manera de normalitzar és la visibilitat, és la via gràcies a la qual el Col·lectiu LGTBi hem anat guanyant drets en positiu al llarg de la història en molts paisos del món. El fet de fer-se visible no és sino, la manera de normalitzar un fet. Esperem que algun dia no calga fer-ho perque serà una part més de la normalitat. Creus que es un impediment ser homosexual per a poder optar a bons llocs dins de la política? Trobes que hi massa gent al món polític que renega de la seua sexualitat per por? En el meu cas, i dins de Compromís, trobe que no ha suposat cap impediment. Em sent afortunat de pertànyer a una formació política que viu amb total normalitat l’orientació sexual o identitat de gènere de la seua militància, siga esta quina siga. En part gràcies al treball de molt companys i companyes que durant anys han practicat la visbilitat. Ara bé, en altres forces polítiques sembla que encara es un tema tabú, pots ser homosexual, pero no ho pots o deus expressar i això es trist. Afortunadament cada vegada hi ha menys gent en eixa situació i espere que siguen valents i valentes i que comencen a canviar també els seus partits. Aquesta qüestió no deuria de ser diferent segons la ideologia de cada formació.

L'altaveu.cat utilitza cookies (galetes) per oferir-te una millor experiència. Clicant "Accepto", consenteixes l'ús de galetes al teu dispositiu tal i com descrivim a la nostra política de cookies.