GARABATTO: com el DJ de Gandia acomplí el seu somni americà

garabatto La vida del jove de Gandia han fet un gir de 180º en qüestió de mesos. De rodar per discoteques i festivals locals, el conegut com Garabatto ha passat a punxar per sales d’arreu dels Estats Units, de la mà del segell discogràfic Panda Funk. Una nit està a Boston, l’altra actua a El Paso, Seattle, Nova York o l’endemà es desperta i Martin Garrix ha afegit un dels seus temes a la seua llista d’Spotify. El productor i DJ mexicà, Deorro, és qui està al darrere de la discogràfica i ha treballat per a artistes internacionals com Chris Brown i Elvis Crespo. Començà a tocar el piano amb huit anys i adquirí formació musical de conservatori. No obstant això, els coneixements en electrònica els ha adquirit de manera autodidacta.

Per a Garabatto, 2017 deu haver estat el seu any, ha acomplit el somni de qualsevol DJ. Ha estat un parell de mesos a nordamèrica per a crèixer com artista i viure experiències de pel·lícula. Ara ja porta quasi un mes, tornà el 10 de març, per terres valencianes i està assaborint l’èxit i l’atenció mediàtica. Què ha portat al gandienc Javi Falquet Moragues a triomfar en Amèrica com a «DJ Garabatto»? Coneixem la història d’este jove de Gandia qui, amb pur talent, ha conquerit les oïdes dels artistes nacionals i intenacionals de la primera divisió de l’electrònica.

– Quan i què et motivà a ser DJ?

– Estava estudiant, feia música pel meu compte i me n’adoní que a Espanya hi havia prou gent jove que començava a dedicar-se a tot açò. Jo vaig pensar que podia fer el mateix. Realment, no és ser DJ, és ser productor. DJ és aquell que toca música i productor és compositor. La comparació amb la música clàssica seria que un director d’orquestra seria com el DJ i un compositor seria el productor. Llavors jo vull ser i sóc el compositor d’orquestra. Farà com dos anys, vaig els seus estudis universitaris i als meus pares no els va fer gens de gràcia, però vaig apostar al 100%.

– Recordes encara el primer tema que composares i féres?

– Sí. Va ser un remix a Madonna en una capella que vaig trobar per internet. Tot i ser il·legal, perquè remixar sense permís a altres artists ho és, no volia traure el tema ni gratuït perquè jo pensava que em faria ric i famós penjant estes coses. La realitat és molt diferent. Allò gratuït arriba a molta més gent i més lluny. – Quins han sigut i són els teus referents de la música i/o de la música electrónica?

– Sense cap mena de dubte, Skrillex és un artista que em va obrir lment. El vaig conèixer quan no era ansolutament ningú. En escoltar-lo vaig pensar que era molt bo i molt nou, que arribaria molt lluny. Ara està coronat com un dels millors del gènere. Skrillex, amb el seu estil de dubstep, va reinventar la música elecrònica. Gràcies a ell, sobre el 2012 varen sorgir molts artistes com Ced Feed me, Porter Robinson i molts més. En este moment, en part, em vaig animar a entrar al món de l’electrònica. – Quan passà de ser una afició a un treball per a tu?

– Al principi pensava que era un ofici que només es podria permete gent amb grans estudis. Fa poc aparegueren els DAW’s, programes per a editar música, que et permeten fer música professional des de casa. En eixe moment va ser. He de mencionar un tema delicat ara: si no fóra per la pirateria jo no seria ningú ara, no m’haguera pogut permetre ser DJ i productor. Mozart, per exemple fou un artista molt gran de l’època, era talentós. En eixa segle, quanta gent tenia accés a un piano o a una pluma i paper per a poder escriure, composar o tocar un instrument real? Molt poca. Es va donar la casualitat que amb Mozart es va unir el seu talent amb diners o oportunitats. Quanta gent pobra i amb talent s’haurà mort sense tindre les mateixes oportunitats? Imagina’t que cada nit, per exemple, una persona pobra amb talent botara un mur i tocara el piano. Això mateix pense de la pirateria, no és legal, però sense ella molta gent amb talent no tindria l’ocasió de desenvolupar-se com a artista.

Last back 2 back w/ @deorro in the secret @pandafunk ‘s party. Good times here and better to come. THANK YOU 
					</div>
				</div>
			</div>
		</div>
    </div>
    <div class=

L'altaveu.cat utilitza cookies (galetes) per oferir-te una millor experiència. Clicant "Accepto", consenteixes l'ús de galetes al teu dispositiu tal i com descrivim a la nostra política de cookies.