GARABATTO: com el DJ de Gandia acomplí el seu somni americà
Per a Garabatto, 2017 deu haver estat el seu any, ha acomplit el somni de qualsevol DJ. Ha estat un parell de mesos a nordamèrica per a crèixer com artista i viure experiències de pel·lícula. Ara ja porta quasi un mes, tornà el 10 de març, per terres valencianes i està assaborint l’èxit i l’atenció mediàtica. Què ha portat al gandienc Javi Falquet Moragues a triomfar en Amèrica com a «DJ Garabatto»? Coneixem la història d’este jove de Gandia qui, amb pur talent, ha conquerit les oïdes dels artistes nacionals i intenacionals de la primera divisió de l’electrònica.
– Quan i què et motivà a ser DJ?
– Estava estudiant, feia música pel meu compte i me n’adoní que a Espanya hi havia prou gent jove que començava a dedicar-se a tot açò. Jo vaig pensar que podia fer el mateix. Realment, no és ser DJ, és ser productor. DJ és aquell que toca música i productor és compositor. La comparació amb la música clàssica seria que un director d’orquestra seria com el DJ i un compositor seria el productor. Llavors jo vull ser i sóc el compositor d’orquestra. Farà com dos anys, vaig els seus estudis universitaris i als meus pares no els va fer gens de gràcia, però vaig apostar al 100%.
– Recordes encara el primer tema que composares i féres?
– Sí. Va ser un remix a Madonna en una capella que vaig trobar per internet. Tot i ser il·legal, perquè remixar sense permís a altres artists ho és, no volia traure el tema ni gratuït perquè jo pensava que em faria ric i famós penjant estes coses. La realitat és molt diferent. Allò gratuït arriba a molta més gent i més lluny. – Quins han sigut i són els teus referents de la música i/o de la música electrónica?
– Sense cap mena de dubte, Skrillex és un artista que em va obrir lment. El vaig conèixer quan no era ansolutament ningú. En escoltar-lo vaig pensar que era molt bo i molt nou, que arribaria molt lluny. Ara està coronat com un dels millors del gènere. Skrillex, amb el seu estil de dubstep, va reinventar la música elecrònica. Gràcies a ell, sobre el 2012 varen sorgir molts artistes com Ced Feed me, Porter Robinson i molts més. En este moment, en part, em vaig animar a entrar al món de l’electrònica. – Quan passà de ser una afició a un treball per a tu?
– Al principi pensava que era un ofici que només es podria permete gent amb grans estudis. Fa poc aparegueren els DAW’s, programes per a editar música, que et permeten fer música professional des de casa. En eixe moment va ser. He de mencionar un tema delicat ara: si no fóra per la pirateria jo no seria ningú ara, no m’haguera pogut permetre ser DJ i productor. Mozart, per exemple fou un artista molt gran de l’època, era talentós. En eixa segle, quanta gent tenia accés a un piano o a una pluma i paper per a poder escriure, composar o tocar un instrument real? Molt poca. Es va donar la casualitat que amb Mozart es va unir el seu talent amb diners o oportunitats. Quanta gent pobra i amb talent s’haurà mort sense tindre les mateixes oportunitats? Imagina’t que cada nit, per exemple, una persona pobra amb talent botara un mur i tocara el piano. Això mateix pense de la pirateria, no és legal, però sense ella molta gent amb talent no tindria l’ocasió de desenvolupar-se com a artista.
Last back 2 back w/ @deorro in the secret @pandafunk ‘s party. Good times here and better to come. THANK YOU
Més notícies
El festival Nòdul torna a la Vall del Xúquer
El festival Nòdul torna a la Vall del Xúquer