30 abril 2014
El poble d’Atupa

Normalment em documente abans d’enfrontar un full en blanc per a parlar sobre qualsevol tema, fins i tot aquells temes que més controle, però hui, intencionadament, no vull fer-ho. Vull escriure des de la ignorància d’un gènere musical que ni domine, ni escolte, però que des de fa molts anys em sorprèn, i molt. Sempre m’havia semblat un art més bé poètic que musical, un joc de paraules ben lligades, ben recitades, amb una respiració dominada i amb un ritme controlat, suportat amb una base rítmica a càrrec d’un punxa discs. Normalment amb un caràcter més bé ‘xulesc’, vacil·lant, i en ocasions, prepotent. Però van aparèixer Rapsodes, si no recorde malament amb ‘It’s my life’, i em van fer pensar, em vaig ficar en el món de les seues paraules i em vaig adonar de tot el que podien amagar a dins. Durant els últims quatre o cinc anys hem anat coincidint amb un bon grapat de grups als escenaris que han anat pluralitzant el gènere (parle, sobretot, en la nostra llengua), i que han aconseguit un munt de seguidors en concerts vibrants i multitudinaris. Al capdavant, ara, trobem a Arrap, Atupa, Frida, responsables de que aquest estil estiga ara mateix tant de moda.

I aquesta preciosa cançó ve acompanyada d’un videoclip que il·lustra de manera perfecta cada paraula, cada frase, cada vers. Tres histories que juguen amb els sentiments, omplint de ràbia i impotència al vore reflectida una situació habitual al nostre país, però que alhora et recarrega de força i de vitalitat per a enfrontar el present, per a construir el futur. Tres generacions ben conjugades que demostren que la unió fa la força, que l’organització és necessària, i que mantenir-nos en peu és un pur requeriment.
Des de la meua humil opinió, i repetís, des de la ignorància del gènere, vull donar la meua sincera enhorabona al grup, Atupa, per haver aconseguit en una sola cançó despertar consciències dormides, per crear reflexions necessàries i sentiments d’unió i optimisme, amb la presència del sempre gran Feliu Ventura, que aporta eixa pausa melòdica i dolça que ens endinsa en un final esperançador. També als realitzadors de la peça audiovisual, per aconseguir amb eixes tres històries contades en blanc i negre reforçar el missatge de la cançó amb delicadesa i amb tints de curtmetratge. I als actors i actrius que s’han ficat en la pell dels individus del poble, el nostre poble, amb una cura especial per a mostrar situacions quotidianes, gens exagerades. Enhorabona a tots per seguir fent poble.
Més notícies
‘Icerberg’, nou disc de Miki Nuñez
20 novembre 2020
Nous videoclips per descobrir música sense límits
17 novembre 2020
Els festivals valencians ajornats que ja tenen data per a 2021
17 novembre 2020