D’Ana Macías a Cardo, passant per Madrid

Ana Macías, la mà darrere de Cardo, no pot parar de crear. Mai. Ni tan sols en època d’exàmens. Aquesta estudiant de Periodisme  (Gandia, 1994) ens sorprén cada dia amb les seus creacions, cada vegada, més arriscades. Hem aconseguit furtar-li un ratet per a fer-li una entrevista i que ens explique alguns dels seus xicotets secrets. El seu blog, Amor de tupper, resumeix tant la seua filosofia vital com la seua visió al voltant del món.



Vas començar estudiant Biotecnologia en 2012. Què et va espentar a canviar el teu futur d’una forma tan radical? En realitat allò radical va ser que començara Biotecnologia. Sempre m’havia agradat escriure, pintar, tocar el piano…Però clar, “açò no té eixida” (o això diuen). Recorde una pràctica de laboratori en la qual vaig haver de dormir mosques amb èter i després observar els seus diminuts genitals amb un microscopi. Crec que en eixe moment em vaig adonar que no era el meu. Les teues il·lustracions comencen a circular ràpidament per internet. Va començar tot amb “Arta”, el projecte anterior a “Cardo” o ve tot de molt més lluny? Ai, Arta i els seus collages contrasentit. Quins records. No sé ni per què ho vaig fer, la veritat. Quan era xicoteta vaig fer alguns anys a dibuix. Els meus pares m’apuntaven a tot, cosa que agraïsc enormement. L’any passat, durant l’època d’exàmens vaig decidir començar a dibuixar i, després de donar-li el conyàs (molt) als meus amics amb el nom que m’anava a posar, va nàixer Cardo. Així, sense més. Com valores la teua evolució des d’ “Arta” fins a “Cardo”? Diria que Cardo té més la meua essència que Arta. Més que res perquè el que faig ara ho cree tot jo, des de zero. A més, és més agradable dibuixar en paper que “siluetar” amb Photoshop. Desprens creativitat pels quatre costats. Per què Periodisme en comptes de Publicitat? M’agradaria estudiar tantes carreres… És clar que al periodisme li falta creativitat perquè m’arribe a agradar del tot. Però aquesta “manca” la suplisc anant a tallers i conferències sobre disseny o publi. Així s’equilibra tot una mica i així sóc feliç. Creus que la teua estada a Madrid està sent clau per a la teua expansió i desenvolupament tant creatiu com a professional? Per descomptat. M’estime Madrid de forma incondicional. Als pocs mesos d’arribar em vaig adonar que tot ocorre ací. A València ho veia tot més llunyà i inassolible. És cert que a Madrid hi ha moltes més oportunitats (i, és clar, també més gent), però si t’ho muntes bé i les aprofites pots gaudir molt. Necessite que em definisques què és un muso en tan sol una frase. Fa poc vaig fer un dibuixet amb la definició perquè molta gent m’ho preguntava. “Muso” ve del llatí “gilipollus” i la seua definició: “Relatiu o pertanyent a l’oncle que et fa putadetes vàries”.

Reportera, columnista, entrevistadora, articulista. Confessa, COM TRAUS TEMPS PER A TOT? Sempre he cregut que allò del temps és una excusa. Quan no ens ve de gust fer alguna cosa recorrem al famós “no tinc temps”. No obstant això, per a allò que realment t’agrada sempre aconsegueixes traure uns minuts. A voltes, fins i tot t’excedeixes (i després vénen les lluites per tenir els ulls oberts en classe i aqueixes coses). Però bé, hem avançat molt i ara existeixen meravelles com el cafè, Monster, RedBull i altres variants. Estàs trobant molt “amor de tupper” a Madrid? Molt i molt ric MADRID EM MATA! Estic aprenent i coneixent tantes coses i tanta gent. Hi ha activitats culturals, festes, exposicions…TOTS ELS DIES. I això és el que m’agrada a mi. Anar de sarao en sarao i no parar. Després de la teua última sessió de fotos, tots els teus fans es pregunten el mateix: vas a ser la Miley Cyrus valenciana? He de dir-te que quan era xicoteta era molt fan de Hannah Montana. Porte bastant temps intentant traure la llengua com ho fa ella, però no m’ix. Hauré de seguir practicant.