Com es troba la sindicació musical valenciana?

Què tenen en comú un músic, un torero i un artista de circ? No és un acudit, sinó com són considerats fiscalment tots tres per igual sota “règim d’artistes” a l’Estat espanyol. Els i les músics són també treballadores i busquen diferenciar-se de la resta de professions. Com a tal, es troben amb problemes fiscals com ho poden tenir un fontaner autònom o un periodista per compte propi. Cada esforç creatiu que dediquen per a composar les cançons, cada pas per produir-les i gravar-les i cada kilòmetre recorregut per a fer-les sonar a un escenari és temps de les seues vides invertit, el qual s’ha de remunerar. Encara ara es troben amb què, quan actuen a un festival, són ells mateixos qui s’han de pagar l’alta a la Seguretat Social completa en compte de fer-ho els organitzadors. Fins i tot, arriben a actuar de franc i, si tenen sort, a canvi d’un entrepà.



El col·lectiu de músics valencians demanen acabar amb la precarietat i l’absència de representació sindical. Han començat a fer-ho a através de la Coordinadora per l’Escena Musical Valenciana, creada recentment per a reorganitzar el gremi i remar tots a una. Ja se sap, la unió fa la força. Per això, després de dues assemblees obertes, transversals en gènere i estils, han posat en circulació un Manifest “per la defensa de les professionals de la música”. Este projecte encara està a les bressoles, però el camí és cap a l’associació completa.

Algunes de les mesures proposades al manifest són “l’aplicació i redefinició de l’acual Règim d’Artistes de la Seguretat Social, la creació d’un règim d’autònoms específic per a músics, la reducció de l’IVA cultural, la creació d’una llei de treball interminent o l’accès a prestacions d’atur i seguretat en el treball”. Moltes d’estes propostes depenen de les possibilitats de canvi que hi haja en la legislació laboral, la qual depèn en gran part d’un parlament i govern estatals.

La música i membre de la Coordinadora de l’Escena Musical Valenciana, Marga Landete, reconeix que les seues reivindicacions impliquen moltes institucions “des del Govern Central fins l’autonòmic i local, passant pels programadors i qui contracten músics, però sobretot a nosaltres”. Per això, diu, primer cal la unió perquè “no té sentit que un grup es negue a tocar debades si hi ha darrere d’ell cinc bandes disposades a fer-ho”. Situacions com estes urgeixen accions per part del col·lectiu: “Este curs que ve decidirem assambleàriament si ens constituïm com a sindicat. A tot l’Estat s’estan produïnt moviments similars, cosa que demostra que la situació és precària i insostenible a tot arreu”, assegura Landete.

Amb el Manifest, els i les músiques valencianes tracten de cridar a l’acció i, en conseqüència, conscienciar el públic per a què sàpiga, així ho afirmen, que no són només artistes, sinó treballadores. Condició que Marga Landete afegeix que és precària i, fins i tot, arriba a l’explotació. “En els locals on toquem, els cambrers, les persones dedicades a la seguretat, els tècnics de so, tots cobren pel seu treball i tenen la seua situació laboral regularitzada. Tots, excepte els músics, que som els que al cap i a la fi, fem la festa. El públic està disposat a pagar 6 euros per un gin-tonic però no per a una entrada a un concert”, denuncia.

Actualment, hi ha també en marxa una enquesta per analitzar la situació laboral del sector musical, engegada per la Unión Estatal de Sindicatos de Músicos, Intérpretes y Compositoras. La recerca es tindrà en compte per a la redacció d’un nou Estatut del Treballador/a de la Música. Un cas recent a destacar és l’accident en carretera de la banda indie i rock, Supersubmarina, qui tornaven d’actuar al festival de Cullera, Medusa Sunbeach, el mes d’agost passat. S’hauria de considerar com accident laboral? Segons Marga Landete, sí, “en el cas d’un treballador es consideraria un accident in itinere“, és a dir durant el camí d’anada o tornada de la feina. És una de les tantes qüestions en matèria de seguretat laboral que estan als llimbs dels drets dels músics.

Llavors, quin és el pols que poden fer tots els artistes de l’Estat espanyol? I de quina manera poden influir als centres de poder institucional? Landete defensa que amb la força de les músiques i amb el recolzament del públic es poden iniciar accions més contundents “que poden anar des de manifestacions fins a la vaga”. Eixes decisions, diu, s’haurien de fer “de manera assembleària i paral·lela amb altres organitzacions de músics de l’Estat”.

I què hi ha després del Manifest? Marga Landete diu que ara es troben en una fase de difusió del text entre el sector musical per a prendre el pols als companys i companyes de professió i comprovar si tenen el suport suficient entre els seus. D’esta forma, han tractat d’aprofitar la temporada de concerts a l’estiu per a sumar recolzament. “En el mes d’octubre ens reunirem i, si tenim els suports suficients dins el sector, demanarem els suport del públic en general i parlarem amb les institucions corresponents”.