16 març 2018
Auxili presenta "Tresors", el seu nou treball
Auxili posava en circulació fa 10 dies el videoclip del single "Hui la liem", que en només 10 dies ha superat ja les 80.000 reproduccions, i avui obre el cofre complet del seu esperadíssim tercer llarga durada ‘Tresors’.
Després dels primerencs i efectius ritmes de 'Dolç Atac' (2015) i la consagració estilítica i el salt a la popularitat que suposà el segon àlbum 'Instants Cremant' (2016), les 10 perles de 'Tresors' ens mostren uns Auxili tan madurs com destres en el control de la seva fórmula: l'equilibri entre fusió i arrel jamaicana de la seva proposta musical ja no és casual ni incipient i la dualitat d'amor i lluita intrínseca a la tradició del reggae amara amb naturalitat el corpus líric del nou treball.
"Tinc una guitarra que crida Auxili quan plora el món,
tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor"
La complicada situació política i social del darrer 2017 ha marcat Auxili en la gestació de 'Tresors', que és el seu disc més explícit i compromès fins el moment. Els d'Ontinyent disparen fi però sense concessions contra els fonaments arcaics d'una societat que es manté injusta i criden a revoltar-s'hi a "Hui la liem"; i posen nom i cognoms a la impunitat de la classe política valenciana a "Com Camot", amb la intervenció de Panxo de ZOO i el mític sampler de Rus i Benavent contant "milions de pelas" en el cas Imelsa inclòs. Auxili, membres d'una generació que no reconeix el pacte del 78, fan memòria i recuperen un parell de clàssics musicals de la tradició antifranquista dels 60s i els 70s per passar comptes amb l'actual "estado de las cosas". A "No m'esperes" els d'Ontinyent fan seva la tornada del mític "Jo vinc d'un silenci" de Raimon per bastir una lletra que repassa els darrers 40 anys de relació estatal entre centrs i perifèries: "Vinc d'un silenci antic i molt llarg, ja no m'esperes més als teus brassos; vinc d'una lluita sorda, vas emmordassar els nostres llaços... has tingut 40 anys per canviar tots els mobles trencats". Al seu torn, el grup adapta a "Pàgines negres" part del "Què volen aquesta gent?" de Maria del Mar Bonet, per deixar clar que "hem de fer fora a aquesta gent que truquen de matinada", i que no són altres que els de "taronja i blau cel". No obstant tot plegat, "Tresors" no és un disc pessimista i tant l'amor com el missatge positiu troben el seu moment també a cançons com "Si tu vols", "T'escric" (on hi col·labora l'Ander de Green Valley) o "Fora dels murs".
Musicalment parlant "Tresors" és el disc més complet d'Auxili fins el moment, amb una producció acuradíssima, una base rítmica rotunda i uns arranjaments de vents i melodies vocals tan efectius com ben trobats, entre els quals destaca, per primera vegada en la trajectòria de la banda, la presència persistent i empastada dels sintetitzadors i els efectes digitals. "Tresors" és la demostració definitiva de la versatilitat sonora del grup i el seu savoir faire a l'hora de combinar i executar cançons que van del reggae rotund de "Pàgines negres", "Fora dels murs" o "El front" a produccions de textures jamaicanes més avançades i sintètiques com "T'escric" (un dancehall a mig temps i cadència pop) o "Com Camot" passant per tempos accelerats ("No m'esperes" és un fantàstic ska) i ritmes fusionats com la punkreggaeparty de "Ferides" o les incursions acústiques i funk de "Converses de balcons", amb Josep Montero d'Oques Grasses.
Després dels primerencs i efectius ritmes de 'Dolç Atac' (2015) i la consagració estilítica i el salt a la popularitat que suposà el segon àlbum 'Instants Cremant' (2016), les 10 perles de 'Tresors' ens mostren uns Auxili tan madurs com destres en el control de la seva fórmula: l'equilibri entre fusió i arrel jamaicana de la seva proposta musical ja no és casual ni incipient i la dualitat d'amor i lluita intrínseca a la tradició del reggae amara amb naturalitat el corpus líric del nou treball.
"Tinc una guitarra que crida Auxili quan plora el món,
tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor"
La complicada situació política i social del darrer 2017 ha marcat Auxili en la gestació de 'Tresors', que és el seu disc més explícit i compromès fins el moment. Els d'Ontinyent disparen fi però sense concessions contra els fonaments arcaics d'una societat que es manté injusta i criden a revoltar-s'hi a "Hui la liem"; i posen nom i cognoms a la impunitat de la classe política valenciana a "Com Camot", amb la intervenció de Panxo de ZOO i el mític sampler de Rus i Benavent contant "milions de pelas" en el cas Imelsa inclòs. Auxili, membres d'una generació que no reconeix el pacte del 78, fan memòria i recuperen un parell de clàssics musicals de la tradició antifranquista dels 60s i els 70s per passar comptes amb l'actual "estado de las cosas". A "No m'esperes" els d'Ontinyent fan seva la tornada del mític "Jo vinc d'un silenci" de Raimon per bastir una lletra que repassa els darrers 40 anys de relació estatal entre centrs i perifèries: "Vinc d'un silenci antic i molt llarg, ja no m'esperes més als teus brassos; vinc d'una lluita sorda, vas emmordassar els nostres llaços... has tingut 40 anys per canviar tots els mobles trencats". Al seu torn, el grup adapta a "Pàgines negres" part del "Què volen aquesta gent?" de Maria del Mar Bonet, per deixar clar que "hem de fer fora a aquesta gent que truquen de matinada", i que no són altres que els de "taronja i blau cel". No obstant tot plegat, "Tresors" no és un disc pessimista i tant l'amor com el missatge positiu troben el seu moment també a cançons com "Si tu vols", "T'escric" (on hi col·labora l'Ander de Green Valley) o "Fora dels murs".
Musicalment parlant "Tresors" és el disc més complet d'Auxili fins el moment, amb una producció acuradíssima, una base rítmica rotunda i uns arranjaments de vents i melodies vocals tan efectius com ben trobats, entre els quals destaca, per primera vegada en la trajectòria de la banda, la presència persistent i empastada dels sintetitzadors i els efectes digitals. "Tresors" és la demostració definitiva de la versatilitat sonora del grup i el seu savoir faire a l'hora de combinar i executar cançons que van del reggae rotund de "Pàgines negres", "Fora dels murs" o "El front" a produccions de textures jamaicanes més avançades i sintètiques com "T'escric" (un dancehall a mig temps i cadència pop) o "Com Camot" passant per tempos accelerats ("No m'esperes" és un fantàstic ska) i ritmes fusionats com la punkreggaeparty de "Ferides" o les incursions acústiques i funk de "Converses de balcons", amb Josep Montero d'Oques Grasses.
