19 juliol 2017
3 motius pels quals enamorar-te de la ràdio

Rodeta a tort i dret mentre eixe sorollet estrident s’interfereix entre unes veus poc nítides. Un intrús anomenat transistor envaïa les cases privades. Famílies senceres, amics i veinat es plegaven tots al voltant d’aquell aparell que emetia paraules i sons. Réien, s’informaven, i s’emocionaven amb radionovel·les. Eixes històries que, fins ara, només es podien llegir als llibres havien cobrat vida. Estos són els 5 motius pels quals estimar-la:
1.- La ràdio és un animal de companyia
És portàtil i no interfereix en les teues tasques quotiodianes. Fins i tot rius, t’emociones i parles amb ella. És unidireccional, però, qui t’impedeix que, mentre l’escoltes, aplaudisques les paraules de la tertuliana o respongues l’intervenció de l’entrevistada? Qui diu que estàs sola quan no hi ha ningú a casa? Sí, Pepa Bueno, Carlos Alsina i Luis del Olmo s’han colat en la teua cuina. I més val que amagues la xocolata.2.- Ajudà al poble analfabet i pobre
Ningú dubta del caràcter revolucionari de la ràdio. Als inicis del segle XX, la societat valenciana -i la de la resta de l’Estat- encara no s’havia alfabetitzat del tot. Només les elits i uns comptadíssims afortunats de classes més baixes podien permetre’s el “luxe” de llegir els titolars en premsa i pagar l’exemplar de diari. La ràdio democratitzà la informació: el poble analfabet podia adonar-se de les darreres notícies. Això sí, un vell enemic també ha pogut amb la ràdio: la censura. Vos sona Ràdio Pirenaica?3.- Amb ella va arribar la invasió extraterrestre
Per un moment, el món es va pensar que els extraterrestres ens invadien. L’actor estatunidenc Orson Welles (1915-1985) es va dedicar, entre d’altres vessants, a l’actuació radiofònica. El 1938 va dramatitzar en directe l’obra La guerra dels mons (H.G. Wells, 1898), trama de la qual consistia en una invasió marciana a la Terra. La “posada en escena” fou tan realista que els oients s’ho van creure i el pànic es féu amb la població nord-americana.Eixa és la ràdio, la que no ha canviat gaire. La que es desperta amb tu, t’acompanya en el trajecte al treball o classe i la que et diu «bona nit, demà més». La que et parla a l’orella mentre creues el carrer. La que et deixa tancar els ulls i, amb mil paraules pronunciades, demostrar-te que val més que una imatge de TV. Abans unidireccional i compartida. Ara, fins i tot, la pots escoltar al teu mòbil amb cascos quan i com vulgues: tant analògica, com a la carta a través dels podcasts.
Més notícies
‘Icerberg’, nou disc de Miki Nuñez
20 novembre 2020
Nous videoclips per descobrir música sense límits
17 novembre 2020
Els festivals valencians ajornats que ja tenen data per a 2021
17 novembre 2020