Concert de:

Toni de l'Hostal

Açò no és un soliloqui de cafetí, ni tampoc un recital de cançó d'actor; de fet, és un poc les dos coses, però ni això. Ací no hi ha cap de guió escrit, llevat de les lletres de les cançons, que aixina i tot estan pensades en clau de poeta d'espardenya: no per a ser llegides, sinó per a ser bramades al caliu d'una paella de dos anses. Entremig hi haurà molt de xarrar pels descosits, però gens ni miqueta de parlar foradat; n'hi haurà per a tots, tios i nebots, però millor que deixeu els menors de díhuit anys en cals vincles, per si el comboi se'n va de mare i acaba com el ball de Parra: en una llençolada.