Concert de:

Novembre elèctric

Joe Pask

Més enèrgics i vitals que mai, els Novembre Elèctric presenten el seu tercer treball d’estudi, “Quart Minvant” al Teatre Micalet.



Després del seu debut amb “Intacte”, premi Ovidi al millor disc de pop, i d’un segon projecte amb versos d’Hèctor Serra -“Tremole”-, els Novembre Elèctric han entrat a l’estudi amb noves cançons pròpies per enregistrat el seu nou disc “Quart Minvant. Si aquell primer treball era una col·lecció de postals emocionals, este naix de la reflexió i l’assumpció de nous principis: “mantenir viu el xiquet que es va ser, l’honestedat com a eix de la relació amb els altres, aprendre a demanar perdó o encarar la vida com una infinita serendipitat”.



Quart Minvant naix també com el primer disc on Novembre Elèctric desenvolupa el concepte de banda des de la composició i gravació de les cançons.



Al directe, a més, el grup tindrà una nova formació composta pel mateix Yeray Calvo (veu i guitarra acústica), Rodrigo Domínguez (guitarra i teclats), Sergio León (bateria), Bert Posada (guitarra elèc- trica) i Adrián Díaz (baix).



Per a esta ocasió els acompanyaran els alcoians Joe Pask que presenten el seu primer i prometedor disc ‘Salt’. ‘Salt’ és un disc influenciat pels 90, on la sonoritat de les guitarres és clau (noise, powerpop, americana). Cançons que ploren quan ploren les lletres i que ofereixen redempció quan és necessari. Són cançons escrites des del racó més profund del cor, des d’on els arranjaments les catapulten a l’exterior amb tota la força possible. Tot el que s’escolta està mesurat però sobretot està ben sentit i sofrit.



Joe Pask és un projecte personal de Josu Miró segons la visió del productor Blai Antoni Vañó (Hugo Mas, Andreu Valor, Pep Mirambell, Arthur Caravan, etc). La mecànica del projecte està ben clara: Josu escriu les cançons i Blai Antoni les arranja.



Els components de Joe Pask són: Josu Miró (veu i guitarres), Blai Antoni Vañó (guitarres i cors), Andreu Vidal (baix) i Dani Serra (bateria). El projecte comença el 2016 amb les seues dues primeres publicacions: “Hang it” (Febrer 2016) i “A la deriva” (Juliol 2016). Al primer podem trobar un so clarament influenciat pel country on destaquen contrabaixos, banjos o steel guitars, però ja comencen a albirar-se les primeres guitarres elèctriques. En canvi “A la deriva” ens retorna a la solitud del cantautor americà tan sols en companyia d’una guitarra i alguna harmònica.



La guinda del pastís per a una nit que serà màgica.